seu pessimisme polític, elabora una teoria sobre els orígens de la desigualtat en
relació amb les formes de coneixement. A diferència de la amoralitat de la
perspectiva de Maquiavel, però, la preocupació de Rousseau és d’ordre moral.
La seva crítica a les formes dominants del coneixement el porten a afirmar
coses que encara són de tanta actualitat com que la ciència expressa la necessi-
tat d’ordre social i ofereix una racionalitat per a legitimar la injustícia:
“És molt fàcil trobar situacions en les quals, gràcies a la ciència, Ordre i Justícia no esdeve-
nen altra cosa que paraules vanes per ser imposades al poble.”
Jean-Jacques Rousseau (1971, pàg. 85).
L’objectiu de Rousseau, doncs, és desemmascarar l’art de la dominació
política, que consisteix a aconseguir que el poble, enganyat, desitgi allò
que se l’obliga a fer. La sociologia del coneixement de Rousseau vol ser
alhora alliberadora, perquè desvetlla els enganys filosòfics i estètics, i
acció sobre la societat, perquè hauria de permetre el desenvolupament
d’una societat fonamentada en la voluntat general i no pas en la mani-
pulació d’uns quants.
En resum, si per Maquiavel el coneixement és un instrument al servei de l’en-
gany, i del manteniment del privilegi i la desigualtat, la reflexió moral de
Rousseau el porta a voler recuperar la veritat original de l’home a partir del
desemmascarament de l’engany a què se’l sotmet amb falsos sabers.
2.2. Els precursors intel·lectuals
Tanmateix, l’origen més immediat de la reflexió sobre el coneixement i la
societat el trobem en els anomenats mestres de la sospita, especialment en Marx
i Nietzsche.
De Karl Marx ens interessa destacar, sobretot, la seva concepció sobre la
ideologia i, més particularment, sobre l’alienació. En Marx no hi ha una
sociologia del coneixement en sentit estricte, però sí que hi ha una teoria del
coneixement. La manera que proposa Marx d’entendre la vinculació entre
societat i coneixement queda perfectament exposada en el següent paràgraf
del seu prefaci a Per a la crítica de l’economia política (1859):
“En la producció social de llur vida, els homes entren en determinades relacions necessà-
ries i independents de llur voluntat, relacions de producció, que corresponen a una
determinada fase de desenvolupament de llurs forces productives materials. El conjunt
d’aquestes relacions de producció forma l’estructura econòmica de la societat, la base real
sobre la qual s’aixeca la suprastructura jurídica i política i a la qual corresponen determi-
nades formes de consciència social. El mode de producció de la vida material determina
el caràcter general dels processos de la vida social, política i espiritual.”
Karl Marx (1967, pàg. 73-75).
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 185 Teoria del coneixement
Un dels millors estudis
sobre Jean-Jacques Rousseau
és el publicat per Jean
Starobinski:
Jean Starobinski (1983).
Jean-Jacques Rousseau: La
transparencia y el obstáculo.
Madrid: Taurus.
Lectura recomanada
Karl Marx (1818-1883).