Podríem fer un recorregut més lligat a la tradició filosòfica, o un altre de més
vinculat a la tradició marxista i a la seva crítica de la ideologia.
En el nostre cas, es tractarà més aviat de parar atenció als grans autors i als con-
ceptes que han portat fins a allò que és l’anàlisi de la construcció social de la
realitat de la vida quotidiana, més que no pas als corrents que s’han preocupat
de la qüestió del valor del coneixement i de com arribar a la veritat, o de com
transformar la realitat.
2.1. Dos antecedents remots
Tot i que no fóra impossible de fer, no seria analíticament prou legítim buscar
uns antecedents tan remots per a l’estudi del coneixement com a fet social que
ens portessin a períodes anteriors a l’aparició de les categories social i societat
autonomitzades, tal com es desenvolupen en el pensament occidental al final
del segle XII, lligades a l’aparició i el desenvolupament de les tècniques elemen-
tals d’organització social.
En canvi, sí que es pot dir amb certesa que, en els primers passos d’allò que
acabaria donant forma al naixement d’una ciència social pròpiament dita, ja
hi trobem una reflexió sobre el coneixement, i més particularment, sobre un
coneixement polític que esdevenia autònom del seu context de justificació,
desenvolupat per un tècnic de la política. Ens referim, és clar, a Maquiavel.
Així doncs, es pot ben dir que en l’obra de Maquiavel hi ha la primera sociolo-
gia del coneixement polític. Maquiavel analitza un món caduc, el dels petits
reialmes o senyories que tenien els dies comptats, però ho fa amb un estil
modern que li és proporcionat per la immoralitat del seu punt de vista. El prín-
cep –que també és el títol de la seva obra més coneguda–, segons Maquiavel,
no serveix el poble, sinó que se’n serveix.
El distanciament cínic respecte de l’origen de la legitimació del poder polí-
tic porta Maquiavel a una anàlisi desemmascaradora de l’exercici del poder,
que per ell és el domini de l’engany i de l’aparença. L’anàlisi racional de
l’acció política posa al descobert la distribució desigual del coneixement
damunt la qual reposa la possibilitat d’accedir al poder i mantenir-s’hi.
Som, doncs, davant una primera aproximació a l’estudi del coneixement,
entès principalment com a instrument de manipulació de la realitat.
Ara bé, qui desenvolupa més pròpiament una reflexió específica sobre la vin-
culació entre formes de coneixement i societat és Jean-Jacques Rousseau
(1712-1778). Rousseau desconfia del supòsit humanista que sosté la possibili-
tat de tot individu d’accedir a la raó en condicions d’igualtat. I per això, des del
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 184 Teoria del coneixement
Niccolò Machiavelli (1469-1527), més
conegut pel nom de Maquiavel.
De Rousseau podeu llegir el
seu Discours sur l’origine de
l’inégalité parmi les hommes,
que es va publicar per
primera vegada el 1755,
i que podeu trobar en
català a:
Jean-Jacques Roussean
(1983). Discursos. Professió
de fe. Barcelona: Laia.
Lectura recomanada