3) En aquest punt, i en tercer lloc, és impossible no fer referència al paper
fonamental del llenguatge en la construcció social de la realitat i la seva
traducció en coneixement. Però n’és tant, de fonamental, que de moment
només direm que, per la sociologia del coneixement, el llenguatge consti-
tueix la principal institució social d’entre totes les que hi ha, i que és la insti-
tució des de la qual es basteixen totes les altres. Ara no en farem un desenvo-
lupament detallat i, en canvi, hi dedicarem més atenció en la tercera part
d’aquest mòdul.
4) La quarta i darrera consideració sobre aquesta manera d’aproximar-nos a
les relacions entre coneixement i societat és que es tracta d’una perspectiva
que es pot acusar fàcilment de ser una perspectiva relativista. Si l’anàlisi de
les relacions entre societat i coneixement posen de manifest que tot conei-
xement es determina socialment i que tota realitat social es recolza en el
coneixement que se’n té amb independència de la seva veracitat, “on ani-
rem a parar?”, tal com se solia dir abans.
Aquesta és una objecció que ha estat feta fins i tot per sociòlegs de tanta ano-
menada com Raymond Aron, que ha observat que, si tot coneixement depèn
de factors socials, la sociologia del coneixement també ha de proporcionar un
coneixement esbiaixat.
És cert que no es pot dissimular que la constatació d’aquest tipus d’in-
terdependència entre societat i coneixement té conseqüències episte-
mològiques, més que greus, interessants. Però també s’ha de dir sense
cap temor que l’acusació de relativisme no afecta pas la bondat de la
constatació d’aquesta dependència.
Perquè, potser sí que aquest relativisme podria ser de conseqüències catastròfi-
ques si hagués de fonamentar una presa de decisió de tipus moral. Efectiva-
ment, si volguéssim demanar a la sociologia del coneixement que ens digués
quin és el coneixement de veritat, o el bon coneixement, o quina és la realitat
de la qual no hem de dubtar, ens equivocaríem. Però si acceptem els límits de
la nostra perspectiva i renunciem a parlar de la veritat i la bondat, llavors sí
que és legítim demanar-li que ens descrigui quins són i de què depenen els
tipus de coneixements que hi ha, saber com funcionen, explicar-ne els meca-
nismes i les regles, i estudiar-ne les conseqüències. El debat, però, és complex,
llarg i, sobretot, obert.
2. Un breu recorregut per la sociologia del coneixement
No hi ha una única història possible de l’estudi que de les relacions entre
coneixement i societat s’ha fet des de la sociologia. Cada història reflecteix
allò que es considera més rellevant en funció del punt final on es vol arribar.
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 183 Teoria del coneixement