dir, hauria de fer notar que no en respecta l’aparença “natural”, i que vol
posar en evidència el caràcter històric i socialment construït d’ambdós ter-
mes de la relació.
1.2. La sociologia del coneixement
Aquesta vinculació entre realitat social i coneixement és tan estreta que, de
fet, la mateixa sociologia neix, fonamentalment, com a sociologia del conei-
xement. Més endavant ja farem una breu aproximació històrica que mostrarà
l’estreta relació de la sociologia amb la desconfiança bàsica en les possibilitats
d’accés a la veritat a través de la raó individual, i que va donar lloc a les filoso-
fies de la sospita. Però de moment cal que diguem que la consciència del fet
que la realitat és, sobretot, aparença i que els coneixements solen enganyar és
a l’arrel de tot el pensament sociològic.
Des de la sociologia que s’interessa en aquesta relació entre societat
i coneixement, doncs, el coneixement no es pot considerar solament
com una part de la realitat que s’estudia. I és que no és el mateix parlar
d’una sociologia de la família, o de la joventut o del treball, que d’una
sociologia del coneixement. Efectivament, la família, la joventut o el
treball defineixen esferes institucionals particulars. En canvi, el conei-
xement les impregna totes.
Només una visió molt restrictiva podria justificar una aproximació parcial a
un determinat tipus de coneixement: per exemple, el que analitzaria una
sociologia del coneixement científic, del coneixement que produeixen els
intel·lectuals, del coneixement religiós propi d’una determinada societat o del
coneixement que fabriquen els mitjans de comunicació de masses.
Però en aquest mòdul allò que ens interessa no són unes formes particulars de
coneixement, sinó el coneixement que, sigui quin sigui el seu estatut episte-
mològic –és a dir, amb independència del que valgui–, és a la base de la realitat
social per excel·lència, per fer servir una expressió d’Alfred Schütz, i que és la
“realitat de la vida quotidiana”.
1.3. Coneixement i vida quotidiana
El nostre problema, ara mateix, no és el de si la realitat en què creiem és autèn-
ticament real, ni si el coneixement que la fonamenta és a prop o lluny de la
veritat. Dilucidar qüestions d’aquesta mena seria una empresa massa comple-
xa per a la mirada sociològica tota sola. El que volem saber, en canvi, és com
s’ha arribat a fabricar aquesta realitat i quin paper hi té el coneixement que la
sosté:
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 181 Teoria del coneixement
P. Wintonick, M. Achbar.
Manufacturing Consent.
Noam Chomsky and the
Media.
Aquest documental
canadenc, traduït al català
amb el títol La fàbrica del
consens, recull les idees
fonamentals que té Noam
Chomsky sobre el paper
dels mitjans de
comunicació com a
fabricadors de consens
social. De manera clara i
contundent us fareu càrrec
de fins a quin punt els
mitjans de comunicació
fabriquen coneixements
que, al seu torn, fabriquen
realitat social.
Pel·lícula recomanada