2) Al seu torn, l’altra alternativa normalment es caracteritza perquè presenta
el coneixement com un fet indiscutible que no necessita reconstrucció ni
fonamentació. L’escèptic, ara, o és tractat com un creador de dubtes exagerats,
no significatius i insensats als quals no cal respondre sinó que cal desemmas-
carar-los i dissoldre’ls, o veu reduït el seu camp d’acció a l’àmbit del coneixe-
ment existent, de manera que sols tindrà dret a plantejar dubtes que siguin
parasitaris i interns al propi coneixement i no qüestions de les quals depengui
la possibilitat de la seva existència. Des d’aquesta perspectiva, el que hauria de
fer l’epistemòleg, com ja s’ha dit, és oferir una explicació del coneixement, i
no perseguir la seva justificació o fonamentació última.
Dit d’una altra manera, i com ja van entendre bé Kant, Hegel o els pragma-
tistes americans, es tracta d’explicar com és possible el coneixement i no,
com demanaria l’escèptic, determinar si és possible.
I, així, si l’anterior alternativa afavoria una concepció fonamentista, la
present podria associar-se a alguna forma o altra d’holisme epistèmic,
d’acord amb la qual, i a diferència del que succeeix en el fonamentisme,
la relació de justificació entre coneixements aparentment bàsics i no
bàsics no és asimètrica o d’una sola direcció, sinó que es troben en un
constant recolzament mutu.
Ara bé, ¿significa això que el destí de l’escepticisme és o quedar lligat al fonamen-
tisme com a moment inicial de la reflexió filosòfica, o constituir-se sols en un
repertori de dubtes interns als coneixements ja establerts –en definitiva, dubtes
amb resposta empírica– que no han d’intranquil·litzar gens el filòsof? Plantejat
d’aquesta manera el dilema és un fals dilema que segurament té el seu origen en
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 18 Teoria del coneixement
… l’holisme semàntic ha donat
lloc a noves metàfores sobre el
coneixement que han reemplaçat
la metàfora cartesiana de l’arbre.
Per exemple: la barca de Neurath,
que cal reparar a alta mar sense
que hi hagi un dic sec de
coneixements immunes al dubte
on recalar; el riu de Wittgenstein,
que corre sobre un llit rocós, on
llit i riu –és a dir, els coneixements
més sòlids i els més transitoris– es
modifiquen mútuament, o la
malla de què ens parla Quine,
que sols en la seva perifèria està
en contacte amb l’experiència
sensorial i en la qual no hi ha cap
coneixement alliberat d’una
possible revisió o reajustament.
En el nostre segle,…