5. Tenir present el possible caràcter relativista de la perspectiva que es pro-
posa i apuntar alguns dels problemes i de les respostes que s’han donat a
la qüestió.
6. Aproximar-se a algunes de les idees fonamentadores que han configurat el
present de la sociologia del coneixement a través dels antecedents teòrics.
7. Estudiar els mecanismes que expliquen com la societat esdevé un producte
humà i que els individus som un producte social.
8. Parar atenció al paper del coneixement en el funcionament dels mecanis-
mes anteriors, i especialment al paper del llenguatge.
1. Coneixement i societat
Qualificar el coneixement com a fet social té implicacions que van molt
més enllà de la simple constatació que hi ha una determinació social de les
formes particulars de coneixement. I és que la consideració de la relació
entre coneixement i societat també posa de manifest que la realitat social, en
gran manera, és de caràcter cognitiu, és a dir, és coneixement d’alguna cosa.
Dit d’una altra manera: no és solament que a cada societat li correspo-
nen formes de coneixement diverses, sinó que diversos tipus de conei-
xement fan realitats socials diferents.
1.1. Realitat i coneixement
Efectivament, en una primera instància, es poden estudiar els condicionaments
que fan possible l’aparició històrica d’uns determinats tipus de coneixement, o
l’evolució dels coneixements d’un determinat grup social al llarg del temps i,
encara, la distribució desigual dels coneixements de què disposen els individus
en l’interior d’una societat segons el lloc que hi ocupen. Totes aquestes perspec-
tives d’anàlisi ens permeten constatar empíricament que, efectivament, el
coneixement té una clara dimensió històrica, vinculada a les formes d’organit-
zació social, al desenvolupament econòmic i tecnològic, i al conflicte d’inte-
ressos que hi ha en joc.
Però, si es fa un pas més en l’estudi d’aquesta relació entre societat i coneixe-
ment, caldrà observar que la mateixa realitat social està feta, també, de conei-
xement. És clar que la pasta de la realitat social està feta principalment d’ac-
cions i relacions humanes. I encara més: fins i tot els objectes materials que
són l’escenari on tenen lloc aquestes interaccions humanes també formen part
del món social. Però unes i altres no ho fan com a tal, com a “realitat en brut”,
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 179 Teoria del coneixement