Introducció
En aquest mòdul us proposem que us aproximeu a la qüestió del coneixement,
des d’una perspectiva sociològica. Es tracta d’analitzar el coneixement com a
fet social, i això vol dir no solament observar fins a quin punt depèn de deter-
minants històrics i socials, sinó considerar-lo com un element indispensable
en la construcció de la mateixa realitat social.
Descobrireu que la realitat social es construeix a través d’un tramat complex fet
d’experiència i coneixement, que va passant de la consciència subjectiva dels
actors socials a la seva estabilització en institucions i llenguatge –i a la inversa–,
que d’aquesta manera perduren més enllà de l’existència de cada individu
particular.
Per a fer aquest camí, el mòdul proposa un breu recorregut pels autors i les
perspectives que han portat fins a l’establiment d’una sociologia del coneixe-
ment, interessada sobretot en la construcció de la realitat de la vida quotidia-
na, abans que en la constitució i el fonament epistemològic dels coneixements
especialitzats.
Des dels antecedents més remots, com Maquiavel i Rousseau –de qui es
descobreix l’actualitat del seu pensament–, passant pels mestres de la sospita
com Marx i Nietzsche –dels quals s’estudien les respectives teories del conei-
xement–, i fins als pares pròpiament dits de la sociologia del coneixement,
Scheler, Mannheim i Schütz, tots ells ens portaran fins a l’obra de Berger i
Luckmann, que ens proporciona una acurada descripció dels mecanismes
més interessants d’aquesta relació entre coneixement i societat.
Objectius
En els diferents materials didàctics que integren aquest mòdul, es trobaran els
continguts i les eines procedimentals per a poder assolir els objectius següents:
1. Prendre en consideració totes les conseqüències que arrossega l’afirmació
que el coneixement és un fet social.
2. Descobrir que la realitat social és, fonamentalment, interpretació de la rea-
litat i, per tant, coneixement.
3. Mostrar l’interès que per a la sociologia té el fet de parar atenció al coneixe-
ment propi de la vida quotidiana.
4. Adonar-se que l’interès pel coneixement de la vida quotidiana és indepen-
dent del problema de la seva bondat moral o del seu estatut epistemològic,
de manera que no farem una sociologia de la veritat, sinó que el coneixe-
ment ens interessa al marge que sigui portador d’errors o d’enganys.
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 178 Teoria del coneixement