Hume és un dels crítics de la concepció cartesiana del “jo”. El que hi ha d’im-
portant en el seu argument és el descobriment d’una incoherència interna de
la concepció cartesiana. No podem defensar l’autonomia de la introspecció i,
alhora, suposar que el subjecte ha de ser una mena d’entitat diferent dels seus
continguts, perquè, si la introspecció és autònoma, hem de concloure que el
“jo” no pot ser cap element del món. Nogensmenys, Hume, com que no aban-
dona l’autonomia de la introspecció, no pot donar-hi una alternativa cohe-
rent. Els seus feixos de percepcions no són veritables subjectes.
Des d’aquest punt de vista, tenim una manera d’atacar l’escepticisme radical
sobre les altres ments i, també, l’argument per analogia. Tots dos accepten
l’autonomia de la introspecció i la nostra noció ordinària de subjecte. El que
hem vist és que aquests dos supòsits no es poden mantenir alhora.
Per a recuperar la nostra noció ordinària de subjecte, la idea que en el món hi
ha moltíssims subjectes d’experiència que són diferents de les seves experièn-
cies, hem d’atacar la doctrina cartesiana de la introspecció. Wittgenstein ha
estat, al segle XX, el filòsof que més l’ha criticat. Hem reconstruït el seu argu-
ment que els continguts mentals necessiten un cos expressiu. Nosaltres som
organismes vius que expressem els continguts de la nostra ment mitjançant la
nostra acció. Això ens obliga a dir que els criteris d’identitat personal són rela-
tius i, per tant, molt diferents dels criteris d’identitat del “jo” cartesià.
Exercicis d’autoavaluació
1. Hi ha persones que es creuen la teoria de la transmigració de les ànimes, és a dir, que
creuen que una persona pot haver tingut moltes vides anteriors (sense tenir-ne cap record i
sense que res de la seva vida actual pugui revelar-ho). Algunes, a tot estirar, diuen que certes
tendències del seu caràcter s’expliquen perquè en vides anteriors han estat algun animal
determinat: un gos, un peix, etc.
Quins problemes teniu per a entendre el que diuen aquestes persones?
2. Alguns filòsofs han estat solipsistes. El solipsisme diu que només hi ha un subjecte al món:
el meu “jo”.
Quin judici podeu fer del solipsisme?
3. Considereu amb atenció el cas 3), dels experiments conceptuals sobre identitat personal
del subapartat 4.2.
Com es pot explicar la tendència de molta gent a dir que, si fossin A, es preocuparien de la
tortura com si els hagués d’afectar? ¿Em preocupo del futur del meu cos perquè és el “meu”, o
més aviat el meu cos està determinat perquè tinc una preocupació instintiva respecte al seu
futur immediat?
Solucionari
Exercicis d’autoavaluació
1. El que aquestes persones diuen no sembla intel·ligible. Què vol dir que han estat un altre
animal? Necessitem apel·lar a una entitat misteriosa, com el “jo” cartesià, per a fixar la identi-
tat d’allò què és comú a l’animal que han estat (en la vida anterior) i a l’animal humà que són
ara. I el problema d’aquesta entitat, com hem vist, no és que no puguem saber si existeix o
no, sinó que no pot solucionar allò que es pretén solucionar. Quina diferència hi ha, per
aquestes persones, entre haver estat un gos l’any 1875 i haver estat milers de gossos el 1875?
Necessitem completar la història amb alguna línia de continuïtat per a fer intel·ligible el que
ens diuen. Ens haurien de dir, per exemple, que tenen records específics d’un gos particular, o
que el seu cos està fet a partir del d’un gos particular. Per descomptat, això no faria la història
més versemblant, però almenys entendríem què ens estan dient.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 173 Teoria del coneixement
Consulteu el subapartat 2.2.
!
Consulteu el subapartat 3.2.
!
Consulteu el subapartat 4.2.
!