En podem concloure que nosaltres som essencialment organismes vius,
i que la nostra identitat al llarg del temps està regida pels criteris d’iden-
titat que determinen que un animal humà és el mateix organisme viu al
llarg del temps. Hi ha, per descomptat, molts criteris per a determinar
aquesta identitat, de la mateixa manera que hi ha un núvol de criteris
diferents per a determinar si una casa o un cotxe són el mateix objecte.
Aquests criteris funcionen perfectament bé en la vida ordinària.
Òbviament, en circumstàncies extraordinàries els criteris no funcionen. No té
sentit demanar-se quants canvis cal fer en un cotxe perquè sigui un altre cotxe
diferent. En casos límit, la qüestió no té resposta. Hem de defugir la temptació
cartesiana de suposar que hi ha una substància que fixa d’una manera absolu-
ta la nostra identitat. En la natura, no hi ha criteris d’identitat absoluts. És ben
cert que la nostra vida social i la nostra estabilitat psicològica depenen de no
posar en dubte la identitat de les persones que ens envolten. I és un fet que els
nostres criteris ordinaris per a identificar i reidentificar persones funcionen
perfectament bé en casos ordinaris. Que puguem imaginar casos extraordina-
ris en què no sabríem com aplicar aquests criteris no vol dir que no siguin ben
adequats a les nostres necessitats ordinàries.
Activitat
4.2. Llegiu l’article de Thomas Nagel “La bisección del cerebro y la unidad de la concien-
cia”, que es troba en el seu llibre La muerte en cuestión, i feu un resum de la concepció de la
identitat personal que s’hi defensa.
En la literatura contemporània hi ha molts experiments conceptuals sobre
situacions extraordinàries en què els nostres criteris ordinaris d’identitat per-
sonal sembla que trontollin. Aquests en són alguns exemples:
1) El cas del trasplantament del cervell. El cervell de la persona A es posa dins
del crani de la persona B. Imaginem-nos que tots els records i el caràcter de la
persona A també passen al cos de la persona B. Després del trasplantament, on
és l’antiga persona A?
2) Imaginem-nos el cas anterior, amb una variació. Després del trasplantament,
descobrim que només han passat al cos B la meitat dels records de la persona A.
3) Una altra variació sobre el cas 1). Imaginem que, abans del trasplantament,
diem a la persona A que d’aquí a un moment, cinc minuts després que l’opera-
ció s’hagi acabat, torturarem el cos A. Hauria de preocupar-se A com si l’ha-
guessin de torturar a ella?
La majoria de les persones tendeixen a dir que, en el cas 1), la persona ha can-
viat de cos. Després del trasplantament, la persona A seria al cos B. D’altra ban-
da, la majoria de les persones també tendeixen a dir que, en el cas 3), A s’hau-
ria de preocupar com si l’haguessin de torturar. Això sembla completament
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 171 Teoria del coneixement
Thomas Nagel (1981). “La
bisección del cerebro y la
unidad de la conciencia”.
La muerte en cuestión. Mèxic:
Fondo de Cultura
Económica.
Lectura recomanada