3. L’argument per analogia i el problema
de les altres ments
3.1. L’autonomia de la introspecció i el problema de les altres ments
Considerem de nou el que ens diu la doctrina de l’autonomia de la introspec-
ció. Ens diu que el coneixement bàsic perceptiu és el coneixement de la prò-
pia ment. El coneixement del món extern no es pot concebre, aleshores, com
un coneixement directe. Ningú no pot defensar que ell veu directament i
alhora la seva imatge visual d’un arbre i l’arbre. Una solució, el representa-
cionalisme, consisteix a dir que el món extern és inferit a partir de certs
estats de la pròpia ment. Una altra, més idealista, és mantenir que el món
extern és una construcció a partir dels propis estats mentals: en parlar d’ob-
jectes exteriors, aliens a la ment, no fem res més que parlar, d’una altra mane-
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 162 Teoria del coneixement
1. Els feixos humians d’estats mentals no
són veritables subjectes. Jo sóc un feix
d’estats mentals diferents dels teus…
2. D’acord amb Hume, podria ser que un
estat meu hagués estat teu…
3. O que un estat mental particular fos
compartit per subjectes diferents!
Els feixos humians
a1
a2
a3
c1
c3
c2
c4
b1
b2
b1
a2
c3
c1
a3
c2
c4
a1
b2
2.
3.
c1
a3
c2
c4
b1
a2
a1
b2
c3
Jo Tu
Ell
Jo Tu
Ell
Jo
Tu
Ell