La prova de Descartes que el “jo” és diferent del cos es basa en dues
observacions:
• D’una banda, Descartes diu que el seu “jo” podria existir encara que
no tingués cap cos*. Això se segueix, ho acabem de veure, de la noció
d’introspecció que està utilitzant.
• D’altra banda, ens diu que les coses materials tenen una certa “essèn-
cia”**. Tenen unes propietats que no poden perdre sense deixar de
ser el tipus de cosa que són.
Aquest últim punt sembla bastant versemblant. Per exemple, una pilota és un
objecte material: té algunes propietats que no són part de la seva essència, com
ara el color. Si una pilota és verda, pot canviar de color (algú la podria pintar de
vermell). Que el color no és part de l’essència de la pilota vol dir que, en can-
viar de color, la pilota no deixarà de ser el tipus de cosa que és. Encara podrà
ser la mateixa pilota. Nogensmenys, la pilota no pot perdre la seva materialitat
i continuar sent el tipus de cosa que és. Una pilota no material no és una pilo-
ta: no hi ha pilotes no materials.
El que les coses materials són no es pot separar de la seva materialitat. Aquest
és el punt que Descartes estableix a la sisena meditació. Si unim aquest princi-
pi amb el que es dóna per establert a la segona, la conclusió cartesiana sembla
inexorable:
a) Se’ns diu, a la segona meditació, que el subjecte podria no ser un cos mate-
rial. Descartes deixa ben clar que la situació en què el seu “jo” existeix sense
que al món hi hagi cap entitat material és, almenys, una possibilitat.
b) I a la sisena meditació es defensa que, si una entitat qualsevol és material,
aleshores la seva existència no serà ni tan sols possible sense matèria. La mate-
rialitat és una propietat essencial: si una cosa material perd la materialitat, dei-
xa d’existir.
Per tant, si el subjecte fos material, la possibilitat esmentada en a) no seria una
veritable possibilitat. Com que Descartes pensa que la possibilitat a) no és dis-
cutible, pot concloure que el subjecte no és un cos material.
Activitat
2.1. Llegiu, en les Meditacions metafísiques, la segona meditació i el començament de la
sisena, i trobeu-hi les línies en què Descartes fa explícit l’argument en contra de la identi-
tat del “jo” i el cos. A més, distingiu-lo de l’argument epistèmic.
La prova de Descartes és formalment vàlida, és a dir, la conclusió se segueix
inexorablement de les premisses. Això no vol dir que n’haguem d’acceptar la
conclusió. Un argument correcte pot dependre de premisses falses –en aquest
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 153 Teoria del coneixement
* Segona meditació.
** Sisena meditació.