3. Ser capaços d’explicar quins són els mèrits i els demèrits de les distintes
estratègies de lluita contra l’escèptic.
4. Comprendre com la visió filosòfica de la naturalesa, dels límits i de la certe-
sa del coneixement depèn, en bona part, de com es considerin els dubtes de
l’escèptic.
1. La teoria del coneixement i l’escepticisme
Tenint present la definició clàssica i més intuïtiva de coneixement, a saber,
que és la creença vertadera adequadament justificada, ha estat una pràctica
freqüent considerar un problema central de la teoria del coneixement la qües-
tió de què és una justificació adequada per a les nostres creences o, el que
podria ser el mateix, l’explicació de la diferència entre el coneixement i la sim-
ple creença vertadera.
I no resulta difícil d’entendre per què:
• D’una banda, és possible que les evidències que tinguem en un moment
determinat en favor de la veritat d’una creença, malgrat semblar-nos impe-
cables, amb el temps acabin essent inadequades. Penseu, per exemple, que
res no sembla tan evident com el fet que el Sol giri al voltant de la Terra –de
fet, així ho veiem– i, no obstant això, malgrat veure-ho, no és cert.
• D’altra banda, tampoc el fet que una creença sigui vertadera no la conver-
teix automàticament en coneixement: la gent moltes vegades encerta la
veritat de casualitat; encertar, però, no és conèixer. Si algú afirmés que sap
que la Terra gira al voltant del Sol perquè en somnis li ho ha xiuxiuejat una
vestal, no acceptaríem que sap el que diu saber: somiar la veritat no és
conèixer la veritat, ja que somiar no compta com a evidència adequada en
favor d’una pretensió cognoscitiva.
Així, semblaria acceptable afirmar, com diem, que el problema central de la
teoria del coneixement és determinar quin aspecte té una evidència adequada
o en què es diferencia el coneixement de la simple creença vertadera. Tanma-
teix, aquesta caracterització resulta excessivament minsa, ja que posa l’atenció
primordialment en una teoria de la justificació, quan, de fet, les pretensions
de la teoria del coneixement tenen un abast més ampli.
Efectivament, la reflexió sobre la justificació de les nostres pretensions cog-
noscitives no és quelcom separable d’altres tòpics de més alçada filosòfica
com, per exemple, la naturalesa, els orígens, els fonaments, la fiabilitat, la cer-
tesa o els límits del coneixement. Igualment, aquestes reflexions es troben
íntimament connectades amb el problema de què és la veritat o, millor dit, de
què vol dir que una creença és vertadera, problema que pot conduir-nos a la
qüestió de la relació coneixement-realitat, és a dir, un altre cop al problema de
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 15 Teoria del coneixement
… que poden resultar falses:
els nostres sentits ens diuen
que el Sol gira al voltant de
la Terra. El raonament
científic, en canvi, ens diu
que podem estar equivocats.
Exemple d’evidències...