1. Entendre la concepció de la primera persona, que, des de Descartes, ha

estat dominant en la nostra tradició filosòfica.

2. Veure la connexió entre la concepció clàssica de la primera persona i el pro-

blema del subjecte.

3. Poder mostrar les dificultats internes de la concepció clàssica de la primera

persona.

4. Saber mostrar les connexions entre la concepció clàssica de la primera per-

sona, el problema de les altres ments i els criteris d’identitat personal.

1. La doctrina clàssica de la introspecció autònoma

1.1. La concepció cartesiana del coneixement

Molts dels grans moviments de la tradició filosòfica occidental han

incorporat un supòsit sobre l’autoconeixement: la primacia de la

introspecció, és a dir, la idea que el coneixement de nosaltres mateixos

i dels nostres propis estats mentals (dolors, desitjos, intencions, creen-

ces) és la forma més bàsica i fonamental de coneixement. Qualsevol

altra forma (per exemple, el coneixement dels altres o el coneixement

dels objectes del món extern) s’ha de fonamentar en el coneixement que

tots tenim sobre la nostra pròpia ment.

Cal cercar l’origen d’aquesta actitud en les obres del filòsof francès René Des-

cartes. La seva influència en la filosofia moderna, i en el gir cap al subjectivis-

me que la caracteritza, és, per això, enorme. El seu programa consistia a tractar

de trobar uns fonaments absolutament sòlids i indubtables per al coneixe-

ment humà. Cercava una classe d’enunciats que fossin més enllà de qualsevol

possibilitat de dubte. I va acceptar que qualsevol enunciat que estigués fona-

mentat en els sentits externs, per exemple el següent:

(1) Tinc un llibre entre les mans.

és un enunciat que no pertany a la classe dels enunciats absolutament indub-

tables en què s’hauria de fonamentar el nostre coneixement. Per Descartes,

qualsevol enunciat del tipus d’1 està basat en certes evidències que ens donen

els sentits: per exemple, veig clarament el llibre, tinc una certa sensació de

resistència quan l’estic prement amb els dits, etc. Doncs bé, aquesta mena

d’evidències sempre seran compatibles, pel filòsof francès, amb el fet que en

realitat no hi hagi cap llibre.

Segons Descartes, hi ha una conseqüència paradoxal dins l’explicació científi-

ca del coneixement humà: si la perspectiva del sentit comú i la ciència fos veri-

Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 149 Teoria del coneixement