Exercicis d’autoavaluació
1. Ens podem imaginar la següent resposta al repte de Hume sobre el raonament inductiu:
“Potser Hume té raó en dir que no podem estar segurs que demà sortirà el sol, o que no
podem estar segurs que les lleis de la mecànica clàssica continuaran funcionant demà
per als planetes. Però això no vol dir que no sigui molt probable que demà el sol surti i
que les lleis de la mecànica clàssica continuïn funcionant. El fet que, fins ara, sempre
hagi estat així li dóna una probabilitat molt alta al fet que demà torni a succeir.”
Creieu que aquesta podria ser una resposta adequada?
2. Decidiu quines de les afirmacions següents són vertaderes i quines no:
a) Hume considera que els científics no han d’utilitzar la inducció, perquè no és un mèto-
de fiable.
b) Segons Popper, totes les teories científiques han de ser falsables.
c) Segons Popper, una teoria que no s’hagi falsat mai no és falsable.
d) Newton i Darwin prescindiren de les explicacions finalistes (biològiques o físiques).
e) Kuhn va defensar que el procés de substitució d’un paradigma científic per un altre no
s’ajusta al que ens diu el falsacionisme.
f) El model heliocèntric de l’univers no es va poder acceptar fins que no es va descobrir el
principi d’inèrcia.
g) J.S. Mill va tractar de contestar l’argument de Hume sobre la inducció.
h) El millor argument a favor de l’inductivisme és que la ciència crea convergència expli-
cativa.
Solucionari
Exercicis d’autoavaluació
1. Aquesta estratègia no pot defugir la crítica de Hume. Per tal de dir que un nombre finit
de casos passats dóna certa probabilitat a una futura, ens cal suposar que hi ha certa conne-
xió entre elles (que tot no ha estat una “casualitat”). Es pot dir que això és un supòsit del
raonament inductiu; Hume ens demanaria, però, que el justifiquéssim d’una manera no
inductiva.
L’única manera d’argumentar seria de dir que, fins ara, les correlacions passades anteriors a
un moment del temps than estat associades a la continuació, més o menys constant, de la
correlació, després de t. Però això seria raonar inductivament per tal de justificar la inducció.
Per què el que ha estat una tendència, fins ara, ha de continuar sent-ho demà?
2.
a) No. En el subapartat 2.1 es diu que Hume no crítica l’ús de la inducció pels científics.
b) Sí. Consulteu l’apartat 3.
c) No. En l’apartat 3 es diu que, segons Popper, una teoria científica (falsable) s’accepta
fins que no es falsi. Per tant, moltes teories falsables encara no s’han falsat.
d) Sí. Consulteu el subapartat 1.1.
e) Sí. Consulteu el subapartat 4.2.
f) No. Consulteu el subapartat 4.2.
g) No. En el subapartat 2.2 s’explica que Mill acceptava l’argument de Hume.
h) No. En el subapartat 1.2 s’explica que això és un problema obvi per a l’inductivisme: si
les lleis de Newton, per exemple, creen convergència explicativa, aleshores ens permeten
explicar de la mateixa manera fenòmens que, abans de la llei, no semblaven connectats.
Com podem observar, doncs, que segueixen un patró regular abans de tenir la llei?
Glossari
Causa/causalitat: consulteu el subapartat 2.1 i l’apartat 5.
Ciència normal: consulteu el subapartat 4.2.
Comprovació: consulteu el subapartat 1.2.
Coneixement absolut / concepció absoluta: consulteu l’apartat 5.
Contrafàctic: consulteu el subapartat 2.2.
Criteris de semblança: consulteu l’apartat 5.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 144 Teoria del coneixement