Introducció
L’expressió teoria del coneixement, que nosaltres aquí usarem com a sinònim
del terme epistemologia, va ser encunyada en la primera meitat del segle XIX
en els ambients kantians de l’Alemanya posthegeliana. Es tractava del bateig
de la reflexió filosòfica sobre la naturalesa, els fonaments, les condicions de
possibilitat i els límits del coneixement. Amb tot i això, era sols un bateig, i
no el naixement d’un àmbit nou de la filosofia. En realitat, allò a què hom
pretenia donar nom ja comptava amb una llarga i densa existència que
alguns, sense estar mancats de raó, han considerat que s’inicia amb Descar-
tes, però que, de fet, podríem trobar fins en els mateixos orígens de la filoso-
fia. Efectivament, si volem tractar Descartes com el pare de la teoria del
coneixement, Plató, els sofistes i alguns presocràtics se n’haurien de consi-
derar els avis.
Ara bé, allò que els kantians del segle passat van fer no va ser únicament
“donar un nom” a les reflexions epistemològiques, sinó que també van exigir
el dret a l’existència d’una determinada disciplina filosòfica. Més en concret:
es tractava de demanar un retorn a Kant i impugnar la idea hegeliana que la
teoria del coneixement no és possible.
No ens ocuparem aquí d’aquest debat. Amb tot, cal dir que, en la seva crítica,
Hegel tenia la vista posada primordialment en el fonamentisme racionalista
i empirista que el precediren, un fonamentisme que havia sorgit en bona
part com un intent de resposta a l’escepticisme. I aquest sí que serà el nostre
tema: aclarir la significació filosòfica del dubte escèptic, esbrinar quin paper
té l’escepticisme en la reflexió epistemològica, determinar si compta amb
alguna raó i, per acabar, veure de quines maneres és possible tractar els seus
dubtes.
Com veurem, ni el fonamentisme no és l’única alternativa a l’escepticisme, ni
la seva manera d’entendre els reptes escèptics no és l’única possible. L’holisme
–una de les tesis centrals del hegelianisme– permet, això sí, sense incórrer
necessàriament en l’idealisme, assajar noves solucions.
Objectius
En els materials didàctics que formen aquest mòdul didàctic trobareu els con-
tinguts i les eines procedimentals bàsiques per a assolir els objectius següents:
1. Arribar a entendre per què l’escepticisme ocupa un lloc central en la refle-
xió filosòfica sobre el coneixement.
2. Tenir una visió clara de quines són les varietats de dubte escèptic tant pel
que fa a la seva extensió i intensitat com respecte al tipus d’impugnació
que pretén establir.
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 14 Teoria del coneixement