cloïen que l’objecte directe de percepció no és el món extern, sinó la pròpia
ment, i que el contingut dels enunciats perceptius bàsics no era intersubjectiu.
Hi ha moltes estratègies, d’acord amb l’empirisme, per a tractar de convertir
aquests enunciats sobre experiència privada en enunciats intersubjectius. El
que ens interessa ara és, però, que un filòsof de la ciència que adopti una epis-
temologia empirista haurà de suposar que hi ha alguna manera de resoldre el
problema: la ciència és una activitat intersubjectiva, i, per tant, els enunciats
observacionals bàsics sobre l’experiència interessaran el científic en la mesura
que siguin intersubjectius.
El problema és que els enunciats sobre experiències intersubjectives
no semblen tenir el caràcter d’enunciats bàsics –independents de
qualsevol teoria– que tant l’inductivisme com el falsacionisme inge-
nu necessiten. És un fet comú que, davant del mateix estímul extern,
persones diferents descriguin les seves experiències de maneres ben
diverses. El contingut de la nostra percepció quotidiana està infectat
dels nostres prejudicis, dels nostres interessos, de certs processos de
socialització, etc.
D’altra banda, és inversemblant mantenir que la ciència es pot basar en
enunciats sobre el món que siguin completament segurs. Diríem que molts
dels nostres enunciats ordinaris, que no poden ser menys segurs que els
enunciats que un científic fa en el procés de recerca, sí que són refutables
per informacions posteriors, ja que no som perceptors perfectes. Puc dir
amb tota seguretat, per exemple, que al meu calaix hi ha només cinc mone-
des i descobrir aviat que, després de tot, estava equivocat, que no l’havia
mirat bé.
4.2. Paradigmes i revolucions científiques
Aquestes dues consideracions prèvies (la dependència de les nostres observa-
cions de factors socials, culturals i psicològics, i llur falsabilitat) són ben clares
en la història de la ciència.
Si podem dir que les nostres observacions de sentit comú depenen d’u-
na teoria física de sentit comú sobre el món, podem dir que moltes de
les observacions científiques més sofisticades depenen de la teoria que
el científic està donant per suposada.
Per exemple, en temps de Copèrnic es considerava com a fermament establer-
ta per observació la creença que Venus no canviava el seu volum aparent al
llarg de l’any. Per descomptat, la creença no tractava del volum real de Venus
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 136 Teoria del coneixement
… de l’experiència afecta els
continguts més bàsics, i no
solament la percepció que es
té en el context, relativament
sofisticat, de la recerca
científica.
El caràcter condicionat…
Copèrnic (1473-1543).