estrany que, a primera vista, anava en contra seva. Quan una pilota, inexplica-
blement, sembla que es comporta d’una manera diferent de la manera que,
segons les lleis de la gravitació, s’hauria d’haver comportat, no abandonem les
lleis de Newton. La reacció natural, la que milers de persones han tingut milers
de vegades, és suposar que hi ha una explicació que encara no coneixem:
algun factor desconegut que, sense violar les lleis de Newton, explicaria el
comportament inesperat.
Qualsevol teoria assenyada de la falsació ha d’acceptar, aleshores, una
diferència crucial: la diferència entre un context en què és raonable suposar
que un resultat inesperat refutaria la hipòtesi, i un context en què un resultat
inesperat té una explicació, desconeguda, però compatible amb la hipòtesi. El
falsacionisme, almenys en la seva versió més ingènua, no pot retre comptes
d’aquesta diferència, perquè el fet d’estar segur que les condicions experi-
mentals són adequades, que no hi ha factors ocults, que els aparells no estan
espatllats, etc. requereix estar segur de moltes hipòtesis generals. El tipus de
coneixement que, segons el falsacionista, mai no podem tenir.
4. Experiència i teoria
4.1. Teoria i observació
Des de fa uns quaranta anys, un supòsit compartit per inductivistes i falsacio-
nistes ha estat atacat des de punts de vista diferents. El supòsit és el que
esmentàvem al darrer paràgraf de l’apartat anterior, és a dir, la idea que les
hipòtesis científiques entren en contacte amb l’experiència mitjançant uns
enunciats d’observació que són l’única manera de comprovar-les (inductivis-
me) o falsar-les (falsacionisme).
Ningú no discuteix que la ciència requereix experiència i enunciats
sobre l’experiència, sinó que aquests enunciats puguin tenir el paper
que tradicionalment s’ha suposat que tenien: que siguin enunciats la
veritat dels quals es pugui establir amb independència de les hipòtesis
que pretenen comprovar o falsar.
Aquesta objecció es pot considerar des de dos punts de vista: l’històric (no és
així com ha funcionat la ciència en el passat) i l’epistemològic (no és així com
pot funcionar la ciència en tant que pretén ser coneixement del món). Ence-
tem ara la discussió des del punt de vista epistemològic.
La idea que l’experiència proporciona els únics materials bàsics del coneixe-
ment humà està vinculada a la concepció empirista clàssica del coneixement.
Nogensmenys, ens hem d’adonar que l’empirisme clàssic concebia les dades
sensorials com a esdeveniments privats. D’això, els empiristes clàssics en con-
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 135 Teoria del coneixement
Trobareu l’anàlisi des del punt de vista
històric en el subapartat 4.2.
!