Les nocions de causa, llei i necessitat contrafàctica són nocions modals:
ens remeten no al que passa en el món, sinó al que hi passaria o hi hau-
ria de passar. L’empirisme és una epistemologia que sospita sistemàtica-
ment d’aquestes nocions.
Per Hume, res del que passa en l’experiència no té cap connexió amb el que hi
passaria o hi hauria de passar en altres circumstàncies. Això és el supòsit discu-
tible. Molts filòsofs pensen que la noció de propietat és també causal (i, per
tant, modal). És impossible fixar les propietats del món sense fixar, al mateix
temps, certes connexions amb el que hi passaria o hi hauria de passar en certes
circumstàncies. Si acceptem aquest punt de vista, hem de renunciar a l’episte-
mologia empirista, i, aleshores, el repte de Hume perd tot el seu atractiu. El fet
que el món té les propietats que té no és independent de la manera amb què
s’ha de comportar el món. Si acceptem aquest punt de vista, ens trobem que la
més important defensa epistemològica de l’inductivisme no es pot mantenir:
hi ha, com deia Plató, una diferència entre explicar causalment i mostrar que
una successió de fenòmens és una regularitat.
El nou enigma de la inducció
El filòsof nord-americà Nelson Goodman ha formulat el repte de Hume al raonament
inductiu de la manera següent. Suposem que hi hagués al món la propietat “verdau”. Una
cosa verdau és una cosa verda fins al primer de gener del l’any 2020 i blava des d’aleshores.
Qualsevol raonament inductiu que suportés la tesi que les coses que anomenem verdes ho
són, també suportaria, en la mateixa mesura, la tesi que són verdaus. Per tant, no tenim
més evidència a favor que siguin verdaus que a favor que siguin verdes. Per tant, no tenim
cap raó per a pensar que les coses que anomenem verdes no siguin verdaus.
3. El falsacionisme
Hi ha una concepció de la ciència que ha estat motivada per la intuïció que
algunes de les objeccions a l’inductivisme esmentades abans són definitives.
El falsacionista ens diu que la inducció no és un pas crucial en la pràctica de la
ciència. En acceptar això, està acceptant que l’inductivista no té resposta a
l’objecció que, sense una teoria prèvia, no té sentit tractar d’observar regulari-
tats entre les dades d’observació.
Les hipòtesis científiques, per un falsacionista, són conjectures o supo-
sicions, sempre provisionals, que són creades pels professionals de la
ciència no com a resultat de l’acumulació de dades d’observació, sinó
com un intent de solucionar certs problemes amb què s’han trobat teo-
ries anteriors.
Hi ha una qüestió lògica que és el suport fonamental de la proposta del falsa-
cionista. Un enunciat en forma de llei científica, com ara “Tots els S són P”,
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 132 Teoria del coneixement
Per a disposar d’una presentació amb
un altre enfocament del nou enigma
de la inducció de Goodman, consulteu
el subapartat 2.2 del mòdul “Possibilitat
i límits del coneixement: què podem
conèixer?”.
!