l’apartat anterior, la més fonamental, és inadequada al model inductivista.
Segons l’empirisme clàssic, en darrer terme, la diferència entre explicar i des-
criure regularitats és una il·lusió.
Considerem de nou la diferència esmentada entre les taules babilòniques i els
models astronòmics dels grecs clàssics. Diríem que les taules babilòniques no
són una veritable explicació, perquè no ens donen la causa de certs fenòmens
aparents. Al contrari, el model grec pretén ser un model causal, ens parla de
causes que produirien les aparences que es perceben des de la Terra. És aquesta
distinció fonamental la que va ser atacada pel filòsof escocès David Hume
(1711-1776). La seva anàlisi és el tractament de la causalitat més influent en la
història de la filosofia occidental.
Hume ens diu que els filòsofs tradicionals han concebut la idea de causa en
termes de connexió necessària. Per ells, una causa és un esdeveniment
que fa obligatori que s’esdevingui l’efecte. Segons Hume, al contrari, aques-
ta connotació de la idea de causa s’ha de rebutjar, ja que assegura que la
mateixa idea de connexió necessària és una idea buida de contingut.
El seu empirisme li fa suposar que el contingut de qualsevol idea ha de venir
de l’experiència. I pensa que no té sentit tractar de veure en l’experiència
aquesta connexió necessària. Posa l’exemple del moviment d’una bola de
billar que és produït per l’impacte d’una altra bola. Hi ha coses que es poden
veure: per exemple, que una bola s’apropa a la segona, i que la segona es mou
quan la primera la toca. El que no es pot veure, ens diu, és l’“obligació” de
moure’s que té la segona bola. I no té sentit imaginar que una tal cosa es pugui
veure, ja que, segons ell, tot el que es pot veure en l’experiència podria ser
d’una altra manera.
Per exemple, ben bé podria succeir que, quan una bola de billar en colpegés
una altra, la segona mai no es mogués. Des d’aquests supòsits sembla inevita-
ble dir que no hi ha connexions necessàries, ja que una connexió necessària
implicaria que certes correlacions en l’experiència mai no podrien deixar
d’existir. Per Hume, del fet que jo em puc ben bé imaginar l’impacte de les
boles sense el moviment de la segona, se’n pot concloure que aquest movi-
ment no és una conseqüència necessària.
Quin és el contingut, doncs, de la idea de causa? Segons Hume, hi ha
certes condicions de proximitat en l’espai-temps: les causes i els efectes
han de ser propers, i la causa ha de precedir l’efecte. A més, hi ha una
mena de projecció psicològica: quan hem vist moltes vegades una suc-
cessió entre un esdeveniment C i un altre E que satisfà els requisits ante-
riors (són pròxims i C antecedeix E), la nostra ment es figura, en veure C
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 129 Teoria del coneixement
… era ben popular entre les
classes benestants de la Gran
Bretanya al segle XVIII. No és
gens estrany, doncs, que
Hume escollís la col·lisió
de boles de billar com a
exemple paradigmàtic
de relació causal.
A la imatge, un billar públic a
París (on aquest joc també es
va fer ben popular) segons
una pintura del 1725
atribuïda a Jean-Baptiste
Chardin (detall).
El joc del billar…