Es pot dir que aquestes dificultats estan relacionades amb una que és
més bàsica encara. No és versemblant que puguem obtenir explicacions
només de meres correlacions, regularitats. Aquest és el punt fonamental
de la metàfora platònica de la caverna. Ja hem vist que un inductivista
ens parlarà de regularitats més bàsiques per tractar de distingir les regu-
laritats que expliquen de les que no ho fan. Tot i això, sembla que hi ha
una diferència fonamental entre explicar i veure que un fenomen és
regular. Per descomptat que les veritables explicacions impliquen regu-
laritats, però això no vol dir que només siguin enunciats de regularitats.
I aquesta distinció és ben evident si mirem la història de la ciència.
Per exemple: en l’antiga Babilònia hi havia unes taules de dades, basades en
l’observació i bastant acurades, que permetien de preveure amb exactitud certs
fenòmens astronòmics, com ara el temps exacte de sortida i de posta del sol, o
de certes constel·lacions. Aquestes taules semblen satisfer el model inductivis-
ta: estan basades en l’acumulació inductiva de fets observats i mostren que un
fenomen particular, el temps exacte de la posta del sol, per exemple, és un cas
d’una regularitat general observada milers de vegades. La regularitat, diria l’in-
ductivista, ens explica el fenomen particular. Sembla que no ho acceptaríem.
Comparem, per exemple, aquesta “explicació” amb la que ens donen els
models astronòmics dels grecs clàssics: uns models que ens parlen de diverses
esferes on són la Lluna, el Sol i les estrelles, amb la Terra al centre de l’univers.
La comparança és interessant perquè avui sabem que el model grec és fals, però
això no ens impedeix de veure que té un avantatge considerable respecte a les
taules babilòniques. El model grec és un model explicatiu: pretén explicar. Si
fos ajustat als fets, seria una explicació correcta. Per contra, les taules babilòni-
ques, en la mesura que són acurades, no són falses: descriuen exactament el que
passa al cel. Nogensmenys, no ho expliquen, no ens diuen per què aquests
fenòmens aparents, les posicions i els moviments de certs astres, són com són.
El model grec és un model que ens parla de mecanismes causals que tots consi-
derem explicatius: si el Sol estigués unit a una esfera que girés al voltant de la
Terra, això explicaria, per exemple, que, des de qualsevol punt de la Terra, el Sol
sembla que surti per un punt de l’horitzó i es pongui per un altre d’oposat.
Activitat
1.1. Llegiu l’article de J.L. Mackie “Los métodos de inducción de Mill” al llibre compilat
per M. Black: Inducción y probabilidad (pàg. 151-186). En acabar, feu-ne un breu resum.
2. L’empirisme i el problema de la inducció
2.1. El repte de Hume
Hi ha un corrent filosòfic que ha estat sempre vinculat a la defensa de l’induc-
tivisme, justament perquè ens diu que la darrera objecció que hem exposat en
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 128 Teoria del coneixement
J.L. Mackie (1979). “Los
métodos de inducción de
Mill”. A: M. Black (ed.).
Inducción y probabilidad.
Madrid: Cátedra.
Lectura recomanada