compleix o no. És d’aquesta manera que una hipòtesi científica ens ha
de permetre pre-veure el futur: en podem deduir com s’ha de comportar
el món en una situació nova. I només així un fenomen està explicat: està
explicat en la mesura que és un cas particular, que es pot deduir, de la
hipòtesi general. En el fons, l’explicació científica no pot ser més que
mostrar que certs fenòmens se segueixen de certes regularitats, perquè
en són instàncies particulars.
1.3. Objeccions a l’inductivisme
És difícil d’acceptar que aquesta sigui la pràctica dels científics. Hauríem de
suposar, en primer lloc, que només tenim una manera de veure regularitats.
En principi, podríem dir que no hi ha cap observació de regularitats que no
depengui d’un cert punt de vista. En una successió arbitraria de series de fenò-
mens, com ara una que tingués aquesta forma
ABC, BCG, ADC, GHK, DCA, AJC, BCI, HJC, DCI, ABC.
podem decidir que hi ha moltes regularitats que es compleixen. Per exem-
ple, després d’una D sempre va una C; quan hi ha una A seguida de qualse-
vol altra lletra, després sempre va una C; la A i la B només apareixen segui-
des al principi d’una sèrie; la H mai no apareix al final, etc. Imaginem que
podem trobar regularitats com aquestes en la natura. El problema no és
que sempre hi ha moltes regularitats, sinó que, sense una idea sobre el
tipus de regularitat que cerquem, la tasca mateixa de buscar regularitats no
sembla ben definida.
Hi ha una altra objecció a l’inductivisme que afecta la coherència interna de la noció de
confirmació. Acceptem el que ens diu un inductivista i decidim que una hipòtesi gene-
ral no està mai completament confirmada. Ell insisteix, però, que és racional acceptar
una hipòtesi en la mesura que hagi estat confirmada per casos diferents. Tota hipòtesi
general ha de tenir la forma “Tots els S són P”. Una confirmació de la hipòtesi “Tots els
S són P” és un S que efectivament sigui P. Ara bé, l’enunciat “Tots els S són P” és lògica-
ment equivalent a l’enunciat “Tot els no-P són no-S”. Per exemple, l’enunciat “Tots els
elefants són blaus” és lògicament equivalent a l’enunciat “Tots els no-blaus són no-ele-
fants”. Per descomptat, aquest enunciat és més lleig, però el que importa és que té el
mateix contingut. D’això es pot deduir que l’observació d’una síndria verda (un no-
blau que és no-elefant) ha de confirmar la hipòtesi que tots els elefants són blaus. Per
tant, tenim moltíssimes confirmacions de la hipòtesi que tots els elefants són blaus (o
grocs o roigs), i d’això podríem deduir que les hipòtesis més boges es confirmen
milions de vegades cada dia.
Un altre problema per a l’inductivisme és el següent: la idea que les hipòtesis
s’han de comprovar no pot servir d’excusa per a defugir el problema que,
davant qualsevol successió de fenòmens, sempre hi ha moltíssimes hipòtesis
alternatives que en retrien comptes. Per descomptat, tots tenim la intuïció que
algunes d’aquestes hipòtesis són boges, però aquesta no és la qüestió: l’induc-
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 126 Teoria del coneixement
… que jugueu a descobrir les
moltíssimes regularitats que
hi ha amagades en una
successió de sèries tan simple
com la que utilitzem
d’exemple ara.
Us proposem…