les regularitats observades, cosa que ens indicarà si la regularitat és una
regularitat accidental o no ho és. Les regularitats observades poden ser
descrites per enunciats generals. Són generals perquè no s’apliquen a unes
circumstàncies particulars de l’espai i el temps.
Les lleis de Newton, per exemple, no ens parlen del que li passa a un cos en
particular els dimecres al vespre; ben al contrari, ens parlen del que els passa
a totes les masses en qualsevol circumstància. Són hipòtesis, perquè l’induc-
tivisme no té cap problema a acceptar una de les conseqüències de la crítica
platònica: qualsevol regularitat observada és només una regularitat observa-
da; mai no podem estar segurs que la regularitat observada no és una regula-
ritat infectada d’algun tipus de casualitat i, per tant, una regularitat que
demà pot fer fallida. L’acceptem perquè ha estat comprovada moltes vega-
des, tot i que això no és definitiu, perquè demà potser l’haurem de deixar de
banda.
Aquest és el punt crucial. L’inductivisme accepta que hi ha una manera de
defugir, almenys en part, la crítica platònica: les hipòtesis es poden comprovar
i, fent-ho, podem eliminar aquelles que són veritat per casualitat. Com?
Observant, en la natura o en situacions experimentals molt controlades, si
funcionen, és a dir, observant si el món és com hauria de ser en el cas que la
hipòtesi que estem considerant fos una hipòtesi vertadera.
La confiança que tenim en la hipòtesi augmenta a mesura que augmenten les
comprovacions efectives, encara que, per descomptat, el grau de comprova-
ció no serà mai complet. Un inductivista, però, acceptarà els dos punts
següents:
1) Elaborem hipòtesis per inducció, és a dir, acumulant observacions sobre el
món.
2) El raonament científic ha de suposar que és racional confiar en una hipòte-
si en la mesura que s’ha comprovat, en el sentit que hem explicat més amunt.
D’altra banda, l’inductivisme no es preocupa de l’objecció que mai no
podrem comprovar completament cap hipòtesi. Accepta que les hipòtesis
només s’accepten provisionalment: són el millor que tenim perquè han fun-
cionat fins ara.
Una part fonamental de l’inductivisme és la tesi que hi ha una simetria
completa entre explicació, predicció i comprovació. Comprovar una
hipòtesi implica deduir-ne certes conseqüències (com es comportaria
el món si la hipòtesi fos veritat) i observar si allò que se’n dedueix es
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 125 Teoria del coneixement
… en la llei newtoniana de la
gravitació universal. Què vol
dir que es pot comprovar?
Vol dir que podem observar
si els cossos la segueixen en
qualsevol situació: si aquesta
poma es comporta ara com
la llei ens diu que s’hauria de
comportar, si aquesta pilota
es va comportar ahir d’acord
amb la llei, si ho fan els
planetes tots els dies...
Pensem, per exemple,…