2. L’intent de convertir tot raonament inductiu en deductiu respondria a l’ànsia de justifi-
car demostrativament la pràctica de la inducció: hom vol aconseguir respecte al coneixe-
ment dels fets el mateix tipus de certesa de què gaudeix, per exemple, el raonament
matemàtic. D’aquesta manera, a més a més, hom suposa que dissiparà els dubtes escèptics
sobre la validesa del coneixement inductiu. Ara bé, aquest intent estaria condemnat al
fracàs, ja que hom hauria de postular un principi general de la inducció i una llei de la
uniformitat de la natura, els quals haurien de ser justificats sense incórrer en un cercle
viciós, cosa que és impossible. Aquest fracàs, però, no hauria d’afavorir els dubtes de
l’escèptic –no seria el cas que la inducció quedés sense justificar perquè no fos possible
reconstruir-la deductivament–. Al contrari, des d’una estratègia naturalista, com la pre-
sentada pel plantejament lingüístic, seria possible neutralitzar l’escèptic, així com expli-
car la naturalesa, l’estatus i l’abast de la inducció.
De relació
1. Tractar de la percepció com una forma de creença suposa reconèixer el caràcter epistèmic
que té la percepció o, si es vol, que la percepció no és una simple aprehensió d’allò donat, ni
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 114 Teoria del coneixement
Definició intuïtiva
de la percepció Realisme directe Realisme indirecte Fenomenisme Realisme doxàstic
Definició
de percepció
Errors perceptius
(il·lusions,
al·lucinacions,
interval
temporal)
Repte
de l’escèptic
• Manera de ser
conscients del món
extern.
• Aprehensió directa
i immediata dels
objectes externs
(no calen entitats
intermèdies).
• La percepció no és
infal·lible i els errors
s’expliquen com un
desajustament entre
allò percebut i el món
extern.
• Ens poden fer
conscients dels
processos intermedis
(causals i/o inferencials)
que normalment
passen desapercebuts.
• El caràcter no infal·lible
de la percepció faria
intel·ligible el dubte
escèptic (argument
de l’error).
• Manera de ser
conscients del món
extern.
• Aprehensió directa
i immediata dels
objectes externs
(no calen entitats
intermèdies).
• La percepció no és
infal·lible i els errors
s’expliquen com un
desajustament entre
allò percebut i el món
extern.
• Ens poden fer
conscients dels
processos intermedis
(causals i/o inferencials)
que normalment
passen desapercebuts.
• El caràcter no infal·lible
de la percepció faria
intel·ligible el dubte
escèptic (argument
de l’error).
• Els intents de
neutralitzar el dubte
escèptic i de
respondre-hi fan
d’aquest realisme una
posició inestable ja
que tendeix a
convertir-se en un
realisme indirecte o
en un fenomenisme.
• Manera de ser
conscients del món
extern.
• Aprehensió
indirecta i mediada
feta a través
d’entitats intermèdies
(continguts dels estats
perceptius o “dades
sensorials”).
• Les entitats intermèdies
són els representants
mentals dels objectes
i els efectes mentals
de l’acció dels objectes
sobre els sentits.
• Els errors s’expliquen
com un desajustament
entre continguts
d’estats perceptius
(dades sensorials)
i món extern.
• La diferència entre
la percepció exitosa
i la percepció anòmala
consisteix en la
presència o no en els
sentits de l’objecte
que causa les dades
sensorials.
• Porta oberta al dubte
escèptic per dues
raons:
- No hi hauria manera
de distingir entre
percepcions exitoses
i anòmales o errònies,
ja que podria existir
una identitat
qualitativa entre els
continguts dels estats
perceptius de les
unes i de les altres.
- Els processos causals
i els objectes exteriors
són només entitats
inferides, però no
entitats conegudes
directament.
• Manera de ser
conscients del món,
però no d’un món
(extern) que es trobi
més enllà dels
continguts dels estats
perceptius.
• Aprehensió directa,
immediata i
incorregible de les
dades sensorials
(continguts dels
estats perceptius)
que no són ni els
representants ni els
efectes dels objectes
d’un món extern.
• Els errors s’expliquen
com un desajustament
entre l’expectativa
que ens creen les
dades sensorials que
tenim en un moment
determinat i les que
tindrem posteriorment.
• Porta oberta al dubte
escèptic per tres
raons:
- No hi hauria manera
de distingir entre
percepcions exitoses
i percepcions
anòmales o errònies,
perquè en tots dos
casos estem davant
de dades sensorials.
- Els objectes (entesos
com a possibilitats
de percepció) són
entitats inferides no
percebudes
directament.
- Les expectatives
de percepció
descansen en bases
finites de dades
sensorials, per la qual
cosa no s’elimina la
possibilitat lògica
de l’error sistemàtic.
• Manera de ser
conscients del món
públic i intersubjectiu.
• La percepció no és
simplement una
aprehensió del món,
sinó més aviat una
forma de creença
de com és el món.
• Una aprehensió
de quelcom com
quelcom (caràcter
cognitiu de la
percepció).
• Els errors s’expliquen
com un desajustament
entre una creença i el
món, no com un
desajustament entre
dades sensorials i el
món o entre dades
sensorials actuals
i dades sensorials
futures.
• Una percepció
anòmala és una
creença perceptiva
falsa.
• L’argument de
l’error (que tota
percepció podria
ser errònia) es basa
en la idea que la
pregunta “com se’ns
presenta el món amb
independència i
anterioritat a qualsevol
creença i llenguatge?”
té sentit. Ara bé,
aquesta pregunta
està mancada de
significació: no és
possible separar
l’element cognitiu
de la percepció
d’unes suposades
aparences del món.
Per aquest motiu,
el dubte escèptic seria
un disbarat filosòfic.