que en aquest tipus de raonaments inductius, a partir dels èxits passats,
optem per la predicció que compta amb més evidències en favor seu, és
a dir, per la millor explicació.
Ara bé, un justificacionista podria preguntar encara si la creença en un proba-
ble èxit futur no continua essent mereixedora de l’acusació de circularitat. Per
a veure si aquesta crítica és justa, necessitem analitzar l’estatus de la creença en
la llei de la uniformitat de la natura.
Quan es diu que la natura és uniforme –és a dir, tan uniforme que el futur
s’adequarà al passat–, hom està fent una afirmació extremament vaga. Es pre-
tén afirmar quelcom sobre la constitució de l’univers, que les nostres pràcti-
ques inductives continuaran essent vàlides en el futur. Ara bé, no és possible
interpretar aquesta llei com si afirmés que els fets del passat es repetiran en el
futur, ja que això seria una clara falsedat. Al contrari, la idea que hom vol
expressar és que, siguin com siguin els canvis en l’univers, aquests canvis no
invalidaran les nostres pràctiques inductives. Ara bé, de quin tipus és una pro-
posició com aquesta? No és una proposició necessària, ja que parlar d’un món
caòtic no seria cap contradicció lògica: és lògicament possible que en el futur
quedin alterades totes les uniformitats passades. Aleshores, serà una proposi-
ció empírica i, per tant, amb suport evidencial?
Aquesta darrera possibilitat és defensada per Strawson. Aquest autor proposa
que distingim les dues proposicions següents:
(1) L’univers és de tal manera que la inducció continuarà essent exitosa en el
futur.
(2) La inducció és racional (o raonable).
D’acord amb Strawson, 1 és una afirmació summament vaga, i equival a dir
que hi ha i hi haurà regularitats i uniformitats amb un grau de simplicitat
humanament negociable amb les quals podrem entendre’ns. Es tracta d’una
proposició contingent i, segons Strawson, tenim bones raons per creure-la:
creiem que algunes de les nostres receptes inductives continuaran essent vàli-
des en el futur perquè durant molt de temps ho han estat, i creiem que ens
seria possible formar-ne de noves, amb canvis sobtats de l’univers, perquè ho
hem sabut fer en el passat. En suma: tant el fet que el món mostri i mostrarà
regularitats, com el fet que els éssers humans haguem estat i serem capaços de
construir raonaments inductius exitosos, són fets empírics i contingents.
Al seu torn, i a diferència d’1, 2 no enuncia res sobre l’univers, i tot depèn de la
manera d’entendre la paraula racional. Com ja hem dit abans, d’acord amb
Strawson, la inducció com a procediment general no és el tipus de cosa que
podria ser racional o no racional. Una cosa diferent passaria amb els raona-
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 109 Teoria del coneixement