manera de percebre no es correspon amb la naturalesa de l’objecte. I fixem-
nos-hi bé: ara ja no tenim per què caure en la temptació de dir que hi ha un
desajustament entre dos objectes –l’objecte extern i un intermediari que és
la seva representació mental, per al representacionista, o entre una dada
sensorial i altres dades sensorials, com diria un fenomenista–; al contrari,
ara el desajustament seria entre la manera de percebre i l’objecte. Ara bé,
això, dit així, és incorrecte, perquè pressuposa que la manera de percebre és
separable de la creença involucrada en la percepció, quan de fet la mateixa
manera de percebre ja és una creença. Així doncs, seria millor dir que l’error
perceptiu és un cas de creença falsa, una creença perceptiva falsa, un desa-
justament entre la realitat i la creença perceptiva.
Ara bé, en tant que la manera de percebre no és separable del caràcter cognitiu
de la percepció, la manera de percebre no podrà ser allò que causa la creença
consubstancial a la percepció. Aleshores, quin lligam hi ha? Bé, això depèn del
tipus de percepció que considerem:
1) Si es tracta de percepcions on no hi ha cap element inferencial, encara que
sigui inconscient*, aleshores el lligam serà conceptual.
2) Per contra, en aquelles percepcions que van acompanyades d’elements
inferencials, encara que siguin inconscients*, la manera de percebre i aquests
elements inferencials no mantindran un lligam conceptual, sinó empíric –per
exemple en funció d’associacions passades o expectatives de futur.
Per a explicar què significa aquí lligam conceptual podem fer servir el cas de
les emocions com a exemple il·lustratiu i aproximatiu. La tendència normal –i
així ha estat interpretat sovint– és tractar les emocions com una espècie d’enti-
tats mentals que els subjectes tenen passivament. Fent servir una teoria causal,
hom podria dir que una emoció és el contingut mental que acompanya una
reacció passiva a un estímul extern o intern. Ara bé, això, igual que passa amb
la percepció, oculta el fet que les emocions són, en bona part, cognitives. Les
emocions són una espècie d’interpretació valorativa de la situació que ens
afecta, i no simplement una reacció o el contingut d’una reacció. Per a ser més
exactes, i per a no oblidar que no totes les emocions són cognitives –pensem
en els animals o les primeres emocions dels nens–, podríem dir que una emo-
ció és cognitiva si el subjecte és capaç de conceptualitzar la situació que la pro-
voca. Doncs bé, el caràcter cognitiu de les emocions es fa evident en el fet que
els elements cognitius de l’emoció poden afectar la mateixa emoció: poden
fer-la més intensa, dominar-la o, fins i tot, en ocasions, dissimular-la.
Evidentment, el cas de les emocions i el de la percepció no és el mateix: les per-
cepcions, si contenen elements inferencials, poden ser falses, i les emocions,
no; les emocions, no obstant això, poden ser adequades –socialment o contex-
tualment adequades–. Ara bé, malgrat les diferències, emocions i percepció
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 100 Teoria del coneixement
* Per exemple, quan algú diu
“veig el color vermell”.
* Per exemple, quan algú diu
“sento passar el TALGO de les
13 h”.