Editorial UOC 102 Teoria de les relacions laborals
Aquesta segona funció requereix, en algunes ocasions, com a punt de partida, problema-
titzar la visió (construcció social) d’una realitat sociolaboral estressant considerada pels qui
la pateixen com a natural i, per tant, inqüestionable.
Es tracta, en definitiva, d’operar una reestructuració cognitiva generadora d’un canvi en el
control percebut de la situació (del no puc/no podem al puc/podem; del no depèn de mi/no-
saltres al depèn també de mi/nosaltres; del no té sentit intentar-ho, ja que no hi ha res a fer, al
val la pena intentar-ho).
Canviat el component cognitivoideològic de l’actitud d’inhibició i passivitat davant una
situació estressant, percebuda com a fatalment incontrolable i immodificable, es genera
la presa de consciència sobre la possibilitat (expectativa positiva) de controlar-la (canvi
positiu) i s’alimenta, finalment, la voluntat i la decisió d’exercir-lo a la pràctica.
Resum
Com acabem de veure, el que resulta estressant no són exclusivament les ca-
racterístiques de la situació ni les de la persona, sinó el fracàs d’aquesta a l’hora
L’estratègia d’empowerment apunta cap al doble vessant:
–Objectiu, a força de crear, mantenir o reforçar les oportunitats i mit-
jans socioestructurals de control o canvi de la situació estressant
–Subjectiva, tractant d’ajustar les percepcions, valoracions, aspiracions,
expectatives i intencions subjectives en la línia corresponent
La intervenció capacitadora no acaba, doncs, en la posada en marxa del pro-
cés de control, sinó en l’enfortiment de recursos personals, grupals i orga-
nitzacionals que garanteixen l’eficàcia i la continuïtat del procés activat.
Taula 23. Model d’enfortiment (empowerment) per a afrontar l’estrès laboral
Concepte Procés per mitjà del qual un subjecte (persona, grup, organització) adquireix control i domini sobre el seu
entorn vital sociolaboral
Premissa Determinats problemes individuals, grupals o organitzacionals no són resolts perquè els qui els pateixen
creuen que no els saben ni els poden resoldre i/o els manquen oportunitats i mitjans estructurals adequats
per a aconseguir-ho
Objectiu Capacitar les persones ocupades i les organitzacions laborals per a satisfer les seves recíproques demandes
Estratègies
d’intervenció
La preparació del subjecte i del mitjà per a un afrontament de les demandes ambientals amb garanties
objectives i subjectives d’èxit requereix actuar a un doble nivell:
(a) Objectiu
a.1. Eliminació d’obstacles (materials o socials) que dificulten el control de la situació
a2. Creació d’oportunitats i mitjans estructurals necessaris per al domini efectiu de l’entorn
(b) Subjectiu
b.1. Qüestionament i desmitificació de (falses) creences sobre el suposat caràcter natural, normal,
necessari, inevitable, inescapable, immodificable, fatal, etc. d’un entorn les demandes del qual apareixen
com a amenaçadores, desafiadores i desbordants
b.2. Generació i reforç d’expectatives de control (creences sobre la possibilitat i la viabilitat d’enfrontar-se a
una situació problemàtica, evitant-la, escapant d’aquesta o, simplement, dominant-la)
b.3. Dotació a individus, grups i organitzacions, de les informacions, coneixements, valors, actituds,
aspiracions, projectes, habilitats, destreses i altres recursos necessaris perquè puguin respondre, amb
competència i eficàcia, les demandes del seu medi laboral