comprensió i en la producció de textos. Per això, abans de passar a l’estudi dels

problemes i de les estratègies de traducció ens detindrem a reflexionar breument

sobre les implicacions d’aquest fet.

4.1. La definició de text

La gramàtica tradicional ha concedit poca importància al text, ja que consi-

dera que la unitat sintàctica superior és l’oració, i en conseqüència caracteritza

el text com un encadenament d’oracions. En contraposició a aquesta teoria, la lin-

güística del text i l’anàlisi del discurs situen el text en el centre de les seves refle-

xions i afirmen d’antuvi que el text constitueix una unitat comunicativa de rang

superior a l’oració. Així, per exemple, T.A. van Dijk (1992, pàg. 55) posa de relleu

que el sentit global del text no és igual a la suma dels sentits de les oracions que

el constitueixen.

Els diversos corrents de la lingüística del text proporcionen diverses definicions

de l’objecte. Així, per exemple, R. de Beaugrande (1984, pàg. 36) defineix el text

succintament com «una manifestació natural del llenguatge», és a dir, com una

«ocurrència de comunicació lingüística en un context».

La definició que proposa J. M. Castellà (1992, pàg. 50), explica i amplia l’anterior:

«Text és una unitat lingüística comunicativa, producte de l’activitat verbal humana,

que posseeix un caràcter social. Es caracteritza per l’adequació al context comunica-

tiu, la coherència informativa i la cohesió lineal. La seva estructura reflecteix els pro-

cediments emprats per emissor i receptor en els processos d’elaboració i d’interpreta-

ció. Es construeix per mitjà de dos conjunts de capacitats i coneixements: els mateixos

del nivell textual i els del sistema de la llengua.»

Aquestes, i altres definicions, coincideixen a assenyalar, com a trets fona-

mentals del text, els aspectes següents:

• el seu caràcter d’unitat lingüística,

• el seu caràcter de vehicle d’informació,

• el seu caràcter social.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 91