1.5.4. Cèsar-August Jordana
Home de lletres de molts vessants (novel·la, assaig, manuals de divulgació gra-
matical, etc.), Cèsar-August Jordana (Barcelopna, 1892 - Santiago de Xile, 1958) va
traduir sobretot de l’anglès. En primer lloc, Shakespeare, l’obra completa del qual
havia començat a anostrar els anys trenta, en desencadenar-se la guerra civil. El pro-
jecte va romandre inconclús: havia traspassat deu obres. També, Walter Scott,
Thomas Hardy, Charles Dickens, Mark Twain, R.L. Stevenson, G.K. Chesterton,
H.G. Wells o Virginia Woolf, de qui va traslladar, el 1930, Mrs. Dalloway: era la pri-
mera versió en llengua catalana d’una obra de l’autora. El 1938 va sortir a llum a
la Revista de Catalunya «L’art de traduir», un dels textos teòrics sobre la traducció
pioners, publicat com a assaig, de manera autònoma (no com a pròleg o notes a
una versió concreta). Se centra en dues consideracions: el coneixement exigible dels
dos idiomes que entren en joc i els diversos graus de literalitat. En última instàn-
cia, es mostra partidari de la traducció vocacional, propera a la creació, per bé que
ho planteja tot des de la pràctica, amb exemples i casos particulars.
1.5.5. Carles Riba
Es tracta del traductor amb una obra important, amb més estudis sobre les seves
versions. Carles Riba (Barcelona, 1893-1959). Va dur a terme una obra de gran enver-
gadura, en què sovint l’encàrrec es barrejava amb l’afinitat personal. Per a la
Fundació Bernat Metge va traduir dues obres menors de Xenofont, els quinze
volums de les Vides paral·leles de Plutarc i el teatre d’Èsquil i de Sòfocles en prosa.
De Sòfocles, també va preparar-ne una versió en vers, i d’Eurípides. De la matei-
xa manera, es va acarar dues vegades a l’Odissea: el 1919 i el 1948. La segona
interpretació ha merescut tota mena d’elogis i s’ha considerat un monument
literari de primer ordre. Anava encapçalada amb un pròleg lúcid i penetrant en
què exposava les diferències de plantejament entre l’una i l’altra: d’un model de
llengua arcaïtzant a un de més vivent i actual, d’una literalitat una mica rígida a
una de més recreativa. Entre molts altres autors que Riba es va fer seus, val la pena
d’esmentar tres poetes: Hölderlin, Rilke i Kavafis.
1.5.6. Josep M. de Sagarra
Les traduccions de Shakespeare fetes per Josep Maria de Sagarra (Barcelona,
© Editorial UOC 200 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 200