j) Ostentar
Tant en català com en castellà, ostentar no té el sentit d’‘ocupar o exercir un
càrrec’, tal com es desprèn de les definicions del DIEC2 i el DRAE:
DIEC2
ostentar v. tr. [LC] Mostrar, especialment amb afectació.
DRAE
ostentar
1. tr. Mostrar o hacer patente algo.
2. tr. Hacer gala de grandeza, lucimiento y boato.
Per tant, els càrrecs s’exerceixen o s’ocupen; les competències s’exerceixen; les fun-
cions es compleixen; les titulacions es tenen o es posseeixen; assegurar la realitat
d’una cosa és acreditar-la, i una representació s’assumeix.
k) Procedir i ser procedent
A diferència del que succeeix en llengua castellana, procedir i ser procedent no
són sinònims en català. Només cal observar-ne les definicions al DIEC2 i contras -
tar-les amb les del DRAE:
DIEC2
procedir
1 1 v. intr. [LC] Passar a posar en execució. Procedir a l’elecció de president.
1 2 v. intr. [LC] Anar executant una cosa. Procedir amb mètode, amb mesura.
2 1 intr. [LC] Algú, obrar. Ell no procedeix bé.
2 2 [LC] procedir contra algú Obrar contra ell segons normes legals.
3 1 intr. [LC] Ésser l’efecte d’una cosa, derivar-ne. Aquesta inflamació procedeix d’una
picada.
3 2 intr. [LC] Venir d’un lloc, d’un punt. Els Montalat procedeixen de l’Empordà. La nau
procedia de Gènova.
procedent
1 adj. [LC] [DR]Conforme a dret, a pràctica, a conveniència. Una demanda procedent.
No és procedent fer una tal cosa.
© Editorial UOC 164 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 164