3. Disseny de seqüències d’activitats inclusives amb suport tecnològic
De: Data: Assumpte: |
Hola de nou!
Tot i que segueixo aprofundint en les pautes del disseny universal per a l’aprenentatge, us voldria demanar on puc trobar exemples pràctics d’activitats per desenvolupar en les diferents etapes educatives. Sobretot estic interessat a conèixer quin paper hi té la tecnologia: com fer que contribueixi a aquesta «universalització» educativa que desitgem.
Resto a l’espera del vostre missatge.
Salutacions,
Marcel
A continuació, es descriuen situacions educatives, en les quals les activitats estan dissenyades amb l’objectiu d’afavorir la participació i l’aprenentatge de tothom, que tenen en compte les diferents potencialitats i necessitats personals.
La incorporació de les tecnologies en aquestes accions educatives ha d’estar orientada a obrir un ventall de possibilitats diverses que contribueixin a la personalització i augmentin la implicació i les possibilitats d’accés a la informació, producció i comunicació dels alumnes.
Així doncs, es presenten uns exemples d’actuacions educatives concretes de les quals s’especifiquen les estratègies metodològiques i els recursos digitals emprats, fent evidents les possibilitats d’atenció personalitzada que ofereixen.
La pretensió és que tant estratègies com recursos s’extrapolin a altres contextos per dissenyar noves accions educatives que respectin la variabilitat de formes d’aprenentatge que es modelen en aquestes.
També es pretén que el punt de partida sigui el coneixement de les necessitats dels individus i no pas el coneixement del maquinari, del programari o de les característiques dels continguts digitals.
Aquesta etapa educativa és especialment important en el camí cap a la inclusió. El currículum actual recull que «la finalitat de l’educació infantil en els centres és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i un entorn de confiança en el qual se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge».
Crear ambients d’aprenentatge flexibles i rics, que despertin el potencial real de cada alumne, que obrin possibilitats perquè tots puguin participar activament i compartir les seves experiències, és una de les claus per a l’èxit de tots i totes.
Els nens petits senten curiositat pel que els envolta, exploren i actuen. Quan arriben a l’escola han de trobar un entorn que els doni confiança i en el qual se sentin acollits, amb altes expectatives cap a les seves possibilitats, afavoridor de la descoberta, la interacció i la creativitat.
Les tecnologies poden contribuir a aconseguirho si el seu ús no es redueix al simple entreteniment sinó que es fa de forma adequada i intencional, proporcionant-los múltiples possibilitats d’acció i interacció, oferint-los oportunitats de participació activa mentre experimenten, aprenen i descobreixen el món que els envolta.
Cada vegada més les eines tecnològiques formen part de la nostra vida quotidiana. Els nens veuen com els adults les utilitzen a diari i sovint els imiten. És important incorporar-ne l’ús als centres educatius i afavorir que, des de petits, desenvolupin les habilitats i estratègies necessàries que facilitaran el seu aprenentatge i la comunicació amb els altres.
Es presenten ara algunes situacions en les quals l’ús de les tecnologies aporta valor afegit a activitats que es realitzen a moltes aules d’educació infantil.
A l’aula d’infantil, de la curiositat dels nens i nenes per infinitat de temes i situacions sorgeixen sovint preguntes que donen peu a la investigació, a la recerca d’informació per satisfer una necessitat o dubte. Una notícia interessant que un nen porta a l’aula, el nom de la classe, un conte que s’acaba d’explicar sobre un país llunyà amb costums diferents..., donen peu a fer una recerca per satisfer aquesta inquietud i necessitat d’informació.
Disposar d’un ordinador amb accés a Internet, d’un projector i una pissarra digital a l’aula afavoreix la recerca puntual d’informació per aclarir un dubte i el manteniment de l’interès i l’atenció dels alumnes mentre investiguen sobre algun tema o treballen en algun projecte. Facilita que tots els nens coneguin realitats i visquin experiències diverses que a vegades són difícils de viure en el món real i ampliïn així el seu coneixement. Per exemple, permet fer visites virtuals a espais llunyans relacionats amb el tema que els interessa (museus, zoològics), consultar experts o professionals diversos per donar resposta a interrogants (mitjançant videoconferències prèviament pactades), posar-nos en contacte amb altres escoles per treballar conjuntament un tema, augmentar la participació i el compromís de les famílies que col·laboren amb els fills en la recerca d’informació…
Les tecnologies es converteixen en potents eines que incentiven aquesta curiositat, que fomenten i permeten treballar habilitats de recerca, que enriqueixen l’ambient d’aprenentatge i, en definitiva, estimulen les ganes d’aprendre.
A més a més, permeten incorporar informació en múltiples formats (text, imatge, so, vídeo...) i abordar els continguts que es treballen a través de diferents canals de percepció (auditiva, visual, motriu), afavorint que els alumnes captin i comprenguin allò que es presenta. Posen al nostre abast un ventall ampli de recursos que ens permeten fer accessible la informació a tothom, adaptada a les diverses necessitats.
A l’etapa d’infantil cal explorar les oportunitats que ofereixen les tecnologies per facilitar situacions que incrementin les possibilitats d’acció de tot l’alumnat, en les quals puguin participar i se sentin reconeguts.
L’aprenentatge és un procés actiu i tots han de sentir-se amb prou confiança per implicar-s’hi, utilitzar els propis recursos, tenir ocasions d’èxit i aprendre a tolerar les frustracions.
El context és clau, cal respectar i acollir les diferències per la riquesa que aporten, aprofitar les fortaleses de cadascun dels nens i nenes fent que tots tinguin oportunitat de sentir que són importants per al grup. Incorporar l’ús de recursos tecnològics pot contribuir a què tots els infants tinguin un paper més actiu, que siguin productors de continguts.
El dia a dia de l’escola ofereix múltiples situacions per posar-ho en pràctica:
• Preparar alguna intervenció dels alumnes que afavoreixi la participació activa en la reunió inicial que els mestres planifiquen per a les famílies. Després de parlar amb el grup sobre aquesta reunió (vindran els pares perquè volen saber què fem a la classe, com és la nostra aula, veure els nostres treballs, conèixer-nos millor...), es proposa preparar-los una sorpresa. Cadascú d’ells haurà de presentar-se i explicar als pares alguna cosa que vulgui compartir (alguna activitat que li agrada molt, un somni, alguna cosa que desitjaria fer...). Hauran de crear un avatar, un personatge que els representi (més o menys real) i gravar el seu missatge.
Aquesta activitat donarà ocasió de planificar un text oral, conversar en gran grup sobre el que poden explicar, preparar-ho i fer assajos, revisar conjuntament el que volem dir durant la fase de preparació, crear el personatge, gravar el missatge, escoltar-lo i valorar la pròpia producció, tornar-lo a gravar si es creu convenient...
La tasca va més enllà de l’àmbit de l’aula, és una sorpresa per als pares, un producte pensat per a un públic real i l’han de preparar molt bé perquè gaudeixin quan la vegin i escoltin. Té sentit per a l’alumnat i promou la seva implicació, ha de prendre part activa en el seu aprenentatge, es promou el treball en equip i el sentit de pertinença al grup classe.
El professorat intervé durant el procés com a facilitador de l’aprenentatge, ha d’utilitzar estratègies diverses per afavorir la participació de tots (donar més suport als alumnes que ho necessiten, aprofitar l’ajut d’un mestre de suport per preparar individualment i anticipadament la seva intervenció, convidant-lo a fer proves i valorar positivament els seus intents i les seves produccions...).
Algunes aplicacions web per crear els avatars o personatges virtuals i fer les gravacions de veu són:
– http://blabberize.com/ (per fer avatars parlants a partir d’una fotografia).
– http://www.urfooz.com/fooz-creator/new (fer l’avatar, que caldrà descarregar a l’ordinador per afegir la veu).
– http://online-voice-recorder.com/es/ (per fer la gravació online).
– http://vocaroo.com/ (per fer la gravació online).
• Crear una ràdio escolar digital a través de la qual donem difusió a diverses produccions orals relacionades amb el treball de l’aula i les compartim amb les famílies, la resta de la comunitat educativa i el públic en general. Es poden combinar programes sobre temes diversos, per exemple, un sobre endevinalles. També es pot anar a la biblioteca del centre i cercar llibres sobre endevinalles per triar les que més ens agradin, demanar als alumnes que ells mateixos en busquin d’altres amb la col·laboració dels pares... Cada alumne en pot triar una i memoritzar-la. A l’inici de la gravació de cada episodi, un infant pot presentar el company que dirà l’endevinalla i, quan aquest acabi, anunciar que la resposta es donarà en el capítol següent, en el qual, a més a més, es proposarà una nova endevinalla.
Novament, és tracta d’una activitat amb sentit en què els infants són productors de continguts orals. El mateix seria possible fent programes en què els alumnes poden parlar sobre les seves aficions, les seves pors, recitar rodolins, explicar el que fan en un racó de la classe o una altra activitat que fan a l’aula…
Per fer la ràdio escolar podem implicar el mestre de música en l’elaboració d’alguna sintonia senzilla, una entrada als diferents programes, que també és pot gravar amb els mateixos alumnes. Exemple:
– Ràdio bigotis: http://blocs.xtec.cat/bibliotecafolchitorres/radio-bigotis/
– Endevina, endevineta: http://www.ivoox.com/podcast-endevina-endevineta_sq_f13946_1.html
Gran part de l’èxit de l’escola inclusiva obeeix a la creació d’una comunitat de persones disposades a fer que funcioni (a l’aula, a l’escola i a la comunitat). (Ponència «Puesta en práctica de la Educación Inclusiva», Gordon Porter, setembre de 2003, San Sebastià)
Una bona educació passa per establir complicitats amb els diferents actors que intervenen en el procés educatiu. Els dos agents que intervenen d’una manera més clara en l’educació de les criatures són les famílies com a protagonistes i els educadors i educadores. (Carles Parellada)
Referència podcast entrevista recollida a http://blogs.laxarxa.com/maneresdeviure/2013/09/29/complicitats-educatives-la-relacio-entre-familia-i-escola/
En les situacions creatives proposades fins aquí, un element motivador important ha estat el lligam amb les famílies, la transcendència de la producció escolar a l’àmbit familiar.
Establir una relació de confiança entre pares i educadors és indispensable. Constitueix una peça clau perquè existeixi una col·laboració real que permeti compartir expectatives, afavorir la comunicació sobre l’educació dels infants i la participació activa en els centres. Especialment a educació infantil, cal prioritzar aquest aspecte, cercar i planificar accions que garanteixin la necessària cooperació. Les tecnologies poden contribuir a trobar fórmules per aconseguir aquest objectiu.
Tots els infants i els seus pares viuen amb expectació el primer dia d’escola i l’actitud amb què els reben els educadors és important per establir bones relacions en un futur. Els pares de l’alumnat que es troba amb més barreres a l’aprenentatge són especialment sensibles a les nostres actuacions en el moment de l’acollida. Val la pena dedicar-los unes paraules, tenir una mirada apreciativa, vigilar el nostre llenguatge gestual...
Les escoles, sense la implicació i la complicitat de les famílies, tenim poques possibilitats d’èxit en els nostres objectius bàsics, que no són altres que aconseguir que els alumnes desenvolupin un bon nivell d’aprenentatges d’àmbit divers, que estableixin una bona relació amb els iguals i amb els adults, i que sentin el benestar personal i col·lectiu de pertànyer a una comunitat educativa que els acompanya generosament en el seu procés de desenvolupament integral. (Carles Parellada, 2010)
Una manera d’apropar les famílies a la vida de l’escola és mitjançant Internet. Actualment es disposa de múltiples recursos tecnològics que faciliten a les famílies l’accés a informació diversa i rellevant que el centre vol fer-los arribar. La immediatesa de la comunicació per mitjà del web del centre, de blogs, del correu electrònic, de les apps de missatgeria, de les xarxes socials o d’altres eines i aplicacions afavoreix que les famílies coneguin serveis que l’escola ofereix, notificacions sobre activitats diverses, avisos i reflexions sobre temes educatius… Com més coneguin la vida, el funcionament i la cultura del centre, més fàcilment se sentiran part activa de la comunitat educativa. Les TIC poden contribuir positivament a superar els problemes horaris que no permeten a moltes famílies mantenir un contacte personal continuat amb l’escola. És important disposar d’espais interactius en els quals poder també recollir els seus comentaris, opinions i demandes de manera que la informació flueixi en els dos sentits, aprofitant per exemple el potencial comunicatiu de les xarxes socials. En definitiva, es tracta d’ampliar el ventall de possibilitats per relacionar-nos i conèixer-nos, d’aprofitar les noves oportunitats que tenim ara per establir vincles i afavorir així el desenvolupament dels nens i nenes.
A través d’un blog d’aula es pot compartir amb les famílies el dia a dia de la classe. Permet incorporar moltes aplicacions multimèdia amb les que la informació no només els arriba de manera textual sinó en altres formats (àlbums fotogràfics, vídeos, àudios…). Les narracions o explicacions que acompanyen aquestes presentacions els ajuden a entendre el que es fa i els permeten acompanyar els seus fills en l’aprenentatge. A través del blog es poden compartir enllaços a activitats, aplicacions, articles interessants i afavorir l’aprenentatge continuat, salvant les barreres de l’espai i el temps. És fàcil deixar comentaris en cada entrada publicada i la interacció es pot potenciar mitjançant la incorporació de widgets, petites aplicacions que incrustades al blog donen fàcil accés a diverses funcions comunicatives (establir contacte per correu, xatejar o deixar missatges, recollir opinions a través d’enquestes…).
Les visites al blog per part de les famílies incrementen el grau de satisfacció de tots i fomenten l’apropament i la relació fluida amb l’escola, un aspecte especialment important per aconseguir una escola de tots i totes.
Amb motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi, l’escola decideix promocionar sessions variades de recitació de poemes per compartir amb la comunitat educativa durant la setmana cultural. Es marca la fita de planificar acuradament les actuacions de les diferents classes per afavorir al màxim la participació activa de tots els alumnes.
Els mestres de tercer de primària conjuntament amb la persona responsable de la biblioteca escolar dissenyen una sèrie d’activitats prou oberta i flexible perquè, d’una manera o una altra, tot l’alumnat hi estigui implicat.
Compartir amb l’alumnat l’objectiu i que se’l faci seu és essencial per assegurar la motivació i la implicació de cada alumne. Només tenint clar i centrant-se en la tasca que s’ha de fer, podran assumir el control i regular les accions que els permetin participar i aconseguir l’èxit.
En aquest cas, la primera sessió es destinarà a compartir amb l’alumnat la finalitat de l’activitat que cal fer i a explicitar les tasques que comportarà. Ha de quedar clar l’objectiu: preparar una intervenció per a un públic variat, pensant en captar i mantenir la seva atenció de manera que gaudeixin amb l’actuació i que sigui una experiència agradable.
Si des de la planificació hem previst quins són els punts principals que caldrà treballar, podrem plantejar interrogants, guiar la conversa i reflexionar plegats sobre diferents aspectes que marcaran el desenvolupament posterior de les activitats. Des de l’inici, amb la presentació de la proposta, cercarem el diàleg i la intervenció de tots, utilitzant les estratègies metodològiques que ens semblin més oportunes (pluja d’idees, reflexió individual i contrast després amb la d’altres companys, debat en petit grup, posada en comú...). És desitjable que tractem temes com la importància de dissenyar una proposta original i creativa; de treballar acuradament el muntatge; de triar poemes amb temàtiques variades, d’assajar l’actuació donant importància a aspectes formals com el to de veu, el ritme, les pauses, la necessitat de vocalitzar, el llenguatge gestual; d’utilitzar recursos diversos que acompanyin la declamació dels poemes...
Hi ha múltiples maneres de plantejar aquest recital, tant en el disseny de l’actuació dels nens i nenes com en el format final en què ho compartirem amb la resta de la comunitat educativa.
Implicar els alumnes en la planificació i l’intercanvi d’idees augmentarà la seva motivació i els ajudarà a assolir els objectius proposats.
Algunes possibilitats que poden sorgir son:
• Recitar el poema individualment, en parella o bé en petit grup.
• Acompanyar la veu amb altres recursos (música, imatges, murals, presentacions...).
• Mentre un company declama un poema, l’altre el dramatitza i interpreta o el recita amb llenguatge de signes.
• Fer una actuació en directe i/o utilitzar diverses eines digitals per mostrar-la (gravacions de vídeo o podcast que es poden reproduir des d’un espai comú del centre i/o que es publiquen en el blog d’aula o...).
Amb la col·laboració de l’alumnat i després de les aportacions sorgides en aquesta primera sessió, podem obrir durant un període de temps un canal de participació virtual per recollir altres idees i/o exemples que puguin aportar. Cal aturar-se a pensar de quina manera podem millorar les possibilitats de participació i afavorir que tots puguin dir la seva o seguir i comentar les aportacions dels altres.
Hi ha diverses eines digitals que podem utilitzar en qualsevol activitat que tingui l’objectiu d’afavorir el diàleg, l’intercanvi d’idees i la discussió centrada en una tasca i que admeten múltiples formats digitals.
Potenciar la comunicació virtual entre els usuaris redueix les barreres que molts poden trobar en les interaccions en el món no virtual: permet donar més temps als que ho necessiten, facilita la possibilitat d’obtenir ajuts del mestre, de cercar la complicitat amb la família o els companys per fer-ho, fa possible incorporar recordatoris que incloguin instruccions clares sobre la demanda, evita les interrupcions indesitjades...
Moltes aplicacions possibiliten la incorporació de recursos en diversos formats per expressar les pròpies idees (amb text, incorporant gravacions de veu, imatges, històries o vídeos subtitulats). Permeten a l’alumnat expressarse en forma diferent a les discussions o exposicions orals.
D’altra banda, els alumnes que ho necessitin poden utilitzar eines (vegeu les fitxes de referència 2 del Capítol 2), com ara ISpeech, Voice Comments, Zoom..., que facilitin la preparació de la pròpia intervenció, ajustant ells mateixos el format a les seves necessitats: mida de textos, imatges; contrast entre fons i text; sintetitzador de veu; volum o velocitat del que parla; amplificació del so…
Una de les eines que afavoreixen aquest canal de participació virtual són els murals digitals, com, per exemple, Padlet (vegeu la fitxa de referència 10 del Capítol 2). Permeten a més deixar un recordatori amb els passos que requereix la tasca demanada.
Després de deixar uns dies perquè tots puguin fer la seva intervenció en el mural digital, caldrà dedicar una sessió de grup a revisar i posar en comú les aportacions per prendre decisions conjuntes.
És important tenir en compte els alumnes que tenen menys recursos i afavorir la seva participació en aquests moments de posada en comú. Si és possible, resulta útil cercar alguna estona de temps prèvia a la sessió conjunta per comentar la seva aportació al mural virtual, preparar i animar l’alumnat amb dificultats per realitzar la seva intervenció davant el grup.
La diversitat d’alumnat a l’aula implica oferir formes diverses d’intervenció i permetre realitzacions variades tant durant la planificació com en l’actuació final.
És especialment interessant promoure actuacions de tutorització, modelatge i cooperació entre iguals.
Compartir i reflexionar sobre les experiències i vivències que tenen a l’entorn de la poesia (què saben o quins poemes coneixen, sobre quins temes, què pensen que cal tenir present per captar l’atenció dels que escolten...) ens pot encaminar cap a la necessitat de veure i/o escoltar poetes o experts declamant poemes.
A partir d’exemples, els alumnes podran pensar i extreure regles que els siguin útils per encarar la tasca que han de fer (comprensió del text, memorització, entonació i modulació, gesticulació, vocalització, pauses i silencis...).
Gràcies al modelatge s’afavoreix que puguin reflexionar, comentar i prendre consciència dels aspectes importants que cal tenir en compte, què fan i per què ho fan. Mitjançant la imitació d’un model correcte es creen noves oportunitats d’èxit per als que tenen més barreres.
A la xarxa trobarem espais diversos amb vídeos i audicions que ens seran útils com a mostres de declamació poètica.
• http://proyectopoesiaerestu.wordpress.com/category/joana-raspall/
• http://antologiapoeticamultimedia.blogspot.com.es/
• http://www.viulapoesia.com/pagina_4.php?tipus=1&subtipus=1&itinerari=7&idpoema=556
Sovint, disposar de models dóna tranquil·litat i seguretat. Contribueix a què els alumnes que tenen més dificultats se sentin capaços de fer la tasca i gaudeixin de la satisfacció personal de fer-ho.
En aquest cas podem proposar un treball per parelles o en equips petits. Es tracta d’explorar els webs recomanats, escoltar diversos models i triar la recitació d’un poema per presentar a la resta de la classe.
En les instruccions inicials cal pautar la tasca que s’ha de fer. A més de seleccionar un poema que els interessi i escriure un comentari per justificar la seva tria davant els companys, caldrà que reflexionin i es qüestionin sobre aspectes relacionats amb les característiques de la declamació que els seran útils per preparar la seva (per exemple: cal que el memoritzem? Si el llegim, com l’hem de preparar perquè ho fem de manera fluida i expressiva? Què hem de tenir present per aconseguir l’entonació adequada que ens permeti expressar els sentiments que volem transmetre, com ara sorpresa, humor, por…? Quin to de veu hem d’utilitzar? Sempre el mateix? És important utilitzar gestos? Quins?...).
Podem utilitzar la xarxa social Edmodo (vegeu la referència 7 del capítol 2) per compartir els models triats, les reflexions de cada grup i potenciar l’aprenentatge i la comunicació entre tots, el treball col·laboratiu.
En conjunt, Edmodo permet flexibilitzar l’aprenentatge de manera que tots puguin aprendre al seu ritme, amb continguts de nivell i suports diversos i proporcionant un sistema de comunicació individual, efectiu i directe quan es necessari. Pot facilitar el seguiment de les activitats de l’aula quan un alumne per qualsevol qüestió no hi pot assistir. Un altre avantatge és el seguiment que les famílies poden fer de les tasques i dubtes del seu fill, oferint el seu ajut i col·laboració quan calgui i mantenint una comunicació directa amb els docents si escau. El professorat pot compartir els seus recursos sense haver d’esperar a trobar-se físicament.
Desenvolupar habilitats socials és un aspecte important que, de vegades, no es té prou en compte a l’escola. L’acceptació, el benestar i l’èxit de tots els infants, l’interès per participar... passa sovint per la capacitat de comunicarse i interaccionar amb els altres, per vetllar i cercar ocasions que permetin establir relacions positives.
Utilitzar alguna xarxa social, com Edmodo, facilita i incentiva la participació i comunicació dels alumnes fora del marc pròpiament escolar, afavoreix l’aprenentatge informal, l’intercanvi entre iguals, el treball en equip, el sentiment de pertinença a un grup. Dóna ocasions a tots d’expressar-se i compartir amb els altres inquietuds i interessos, i no sempre mitjançant la comunicació escrita sinó incorporant continguts multimèdia (àudio, vídeo, diapositives…). Els alumnes tenen més oportunitats de comunicar-se, d’establir relacions amb els altres, d’aprendre junts.
Posteriorment, en una nova sessió a la biblioteca escolar o a l’aula, farem una síntesi dels aspectes clau que han compartit i els poden ser útils per preparar la seva intervenció en el recital. Presentarem recursos en els quals trobar poemes de temàtica variada, que expressin diversitat de sentiments (humor, por, tristesa, alegria…) i amb diferent formats. Donarem un marge de temps suficient perquè puguin fer la seva tria, perquè comparteixin a Edmodo aquells que els agraden i cerquin l’opinió dels companys, perquè explorin les possibilitats d’organitzar-se en grups i fer una declamació conjunta, perquè es facin suggeriments, parlin de la tasca que s’ha de fer i millorin les seves idees inicials.
És important reservar espais de temps perquè puguin assajar la declamació del poema, perquè puguin reflexionar i revisar la pròpia producció, individualment o amb el suport dels companys.
Gravar les proves amb podcast o amb vídeo pot ser molt útil. Disposem d’aplicacions online que permeten enregistrar directament la veu per escoltar i analitzar el resultat posteriorment. Només accedint a eines com Vocaroo (http://vocaroo.com/) o grabador de voz online (http://online-voice-recorder.com/es/), els alumnes poden gravar-se mentre reciten el poema triat i avaluar la seva producció tenint en compte els aspectes clau compartits en grup prèviament. Així poden fer proves i assajos mentre ho considerin necessari per millorar la seva tasca. Hi ha aplicacions com Soundcloud (http://soundcloud.com) que, a més de gravar, donen la possibilitat de deixar comentaris en qualsevol punt de l’enregistrament. Aquesta opció afavoreix la col·laboració i la reflexió compartida. L’alumnat pot enviar el seu treball a un company o al mestre perquè l’escolti i deixi comentaris sobre els aspectes que es poden millorar en el lloc concret de la línia de temps de la gravació en què cal que es fixi. Adonar-se dels llocs en els quals l’entonació no és adequada o no s’entén prou o… l’ajudarà a corregir-se, a apreciar els seus progressos, a detectar mancances i, en definitiva, a activar el propi aprenentatge.
Dissenyar situacions en les quals els alumnes puguin examinar les tasques, prendre consciència dels progressos i de les dificultats per donar-hi resposta és fonamental.
L’autoreflexió i l’autoregulació permeten que els nens i nenes prenguin decisions, siguin més autònoms i responsables del seu procés d’aprenentatge. Estimulen l’esforç personal i motiven l’alumnat a la consecució de petites fites.
Aplicacions com Voicethread (voicethread.com) ens permetran compartir les gravacions finals de tots els alumnes i publicar-les, si convé, en un espai web.
També es pot preparar una exposició en algun espai comú del centre on cada grup d’alumnes dissenyi un pòster per compartir el seu treball amb la comunitat educativa. Pot incloure un codi QR per accedir al recurs multimèdia prèviament penjat al núvol amb la seva actuació en vídeo o àudio.
El fet que els resultats de l’aprenentatge no quedin limitats per l’espai de l’aula, sinó que tinguin projecció més enllà de les seves parets, potencia la seva significativitat. L’autoestima dels alumnes i el sentiment de pertinença al grup s’incrementa amb la difusió del treball, i les eines TIC ens permeten compartir aquest treball de manera senzilla i potent.
Un institut es proposa treballar de manera interdisciplinària la situació de l’accessibilitat física al centre educatiu i al seu entorn més proper. El professorat de l’equip docent dissenya un crèdit de síntesi basat en aquest eix de treball i, a continuació, es proposaran algunes de les estratègies que poden ser útils per treballar amb l’ús de les TAC.
És important partir de la base que el crèdit de síntesi se centrarà en l’entorn més proper (el centre) però també s’estendrà a l’entorn social immediat (el barri, la població), amb l’objectiu de donar tota l’autenticitat possible al procés de treball.
La significativitat de l’aprenentatge sempre és un component clau, bàsic per a la motivació, però en el cas de l’alumnat de secundària encara es pot considerar més crític i, al mateix temps, més assolible si les activitats es dissenyen tenint-lo present. És fàcil que en les famílies dels alumnes hi hagi persones amb mobilitat reduïda, sigui per situacions d’edat o de discapacitat, amb les quals la significativitat del projecte de treball pot ser més propera. Si la preparació de l’activitat es fa de manera conjunta, resultarà més fàcil identificar aquells alumnes que poden sentir-se més propers a la temàtica de treball i, en conseqüència, fer un plantejament com més utilitari millor de les activitats proposades. Pot resultar especialment útil partir d’una pregunta o preguntes clau que impliquin els alumnes i donin peu al procés de treball; alguns exemples en podrien ser:
• Imagina’t que has patit un accident i que durant un temps has de desplaçar-te amb crosses o cadira de rodes. Creus que el teu entorn més proper (centre educatiu, barri…) et resultaria accessible? Podries anar amb normalitat als mateixos llocs on vas habitualment, per motius d’estudi o oci? Amb quines dificultats et trobaries?
• A la teva família o en el teu grup d’amics hi ha algú amb mobilitat reduïda o diversitat funcional? Pot ser una persona amb discapacitat permanent, però també algú que hagi patit un accident o que, per motius d’edat, hagi perdut mobilitat. Creus que pot desplaçar-se pel barri amb normalitat? Quins problemes troba? T’has plantejat alguna vegada com seria el teu dia a dia si et trobessis en la seva situació?
D’altra banda, cal tenir en compte que l’ús de les TIC, que es presentarà com en el cas de l’exemple d’educació primària de manera molt intensa, té l’avantatge que en secundària serà especialment proper als hàbits personals dels alumnes. Si bé és cert que l’alumnat al qual sovint es defineix com a «nadiu digital» acostuma a ser competent justament en aspectes de les TIC que no semblen directament relacionats amb un entorn de treball acadèmic (jocs, xarxes socials...), no es pot oblidar que fins i tot aquests usos que des dels centres es consideren com a més lúdics poden tenir un important potencial educatiu, quan s’utilitzen amb una intencionalitat concreta.
Una bona manera d’organitzar el treball del crèdit de síntesi seria partint d’un espai de treball a Edmodo (fitxa de referència 7). L’ús d’aquesta xarxa social té molts avantatges, entre els quals es poden destacar:
• El seu funcionament és senzill.
• L’operativa és molt similar a la d’altres xarxes socials, ja conegudes pels nostres alumnes (Facebook…).
• Permet treballar amb un nivell de privacitat i un entorn segur per estendre els processos d’aprenentatge fora de l’aula i afavorir la comunicació i la col·laboració entre els diferents implicats: família, alumnat i professorat.
• Permet organitzar grups i subgrups.
• Es pot connectar al compte de Google i, per tant, utilitzar les seves eines de treball.
• Facilitarà la creació de materials diversificats.
• Facilitarà el seguiment individual i grupal dels alumnes.
En aquest espai de treball es poden organitzar diferents tasques, procurant sempre prioritzar el treball col·laboratiu, la significativitat de l’aprenentatge i la utilització oberta d’eines TIC.
Qualsevol activitat educativa fonamentada en el treball cooperatiu comporta un component bàsic: la «interdependència positiva» del membres d’un grup que es fan conscients que l’èxit del grup rau en l’èxit de tots i cadascun dels seus membres. L’Edmodo i les eines TIC que s’hi poden vincular permeten organitzar el treball de manera cooperativa i fer-ne el seguiment.
Algunes de les situacions d’aprenentatge que es podrien dissenyar amb l’ús d’eines TIC, o bé que es podrien acompanyar amb aquest ús, són les següents:
• Recollida i classificació d’imatges d’entorns accessibles i/o amb barreres arquitectòniques, mitjançant Pinterest (referència 4).
• Organització de la informació sobre criteris d’accessibilitat en un plafó compartit de Symbaloo (referència 1).
• Recollida de notes en una llibreta compartida en Evernote (referència 3). Un cop iniciada la sessió amb l’identificador d’Evernote, es pot proposar que cada lector capturi en una llibreta compartida un text on cadascú hagi destacat segons el seu criteri les paraules clau. Es pot suggerir com a activitat d’equip la comparació d’aquestes paraules subratllades per consensuar els conceptes que ha d’incorporar el mapa de contingut. Cal recordar també que amb l’Evernote es poden prendre notes via teclat, amb un llapis virtual, amb la veu, amb vídeo o amb fotografia. Per tant, es tracta d’una eina molt versàtil per recollir de manera compartida informació en formats diversos que després pot ser posada en comú amb el grup de treball. Si s’incorporen altres eines associades a Evernote, com Skitch, es poden capturar mapes amb la ubicació de l’element que es vol registrar, marcar-los en el mapa i fins i tot incorporar els comentaris adients.
• Construcció d’un document de treball compartit, a partir de les aportacions recollides amb les diferents eines de treball, amb el Google Drive o Wikispaces (referència 5). El treball amb wiki és d’una gran senzillesa, es pot integrar a la perfecció a Edmodo i permet el seguiment per part del professor de les aportacions realitzades pels diferents components del grup. També es poden incorporar en aquest wiki comentaris o propostes de tasques que dirigeixin la manera de treballar del grup, de manera que es fomenti el treball col·laboratiu, no la simple aglutinació dels treballs individuals en un espai comú. Alguns dels documents que es poden proposar per realitzar en Wikispaces o Google Drive serien, per exemple:
– Elaboració d’un formulari per a recollida de dades, en Google Drive, a partir del qual s’obtindrà una enquesta en format digital.
– Organització de dades recollides en un full de càlcul en Google
–Drive sobre el qual es puguin elaborar representacions gràfiques (per exemple, estadístiques sobre espais públics i privats accessibles i no accessibles).
– Redacció compartida d’una carta Wikispaces o Google Drive a una institució o un mitjà de comunicació, denunciant una situació de manca d’accessibilitat i proposant-ne una solució.
Tenint en compte el component social de la proposta de treball i la franja d’edat dels alumnes, podem valorar com a especialment recomanable treballar la conscienciació social, afavorint una reflexió compartida sobre l’ús responsable de les xarxes socials. Els alumnes de secundària segurament són ben coneixedors de l’ús lúdic de les xarxes socials, però el tema triat pot ser un element que els faci pensar sobre el potencial d’aquestes xarxes per contribuir a millorar aspectes de la nostra societat. Es pot treballar, per exemple, l’ús social de Twitter per dur a terme iniciatives no només de denúncia, sinó de progrés. Els exemples d’usos poc apropiats de les xarxes socials per part d’adolescents són habituals als mitjans de comunicació, però seria bo incidir en un ús responsable d’aquestes xarxes, que fàcilment podria ser aplicable a l’objecte de treball, exemplificant amb casos com ara el del hashtag #acciosocial20. Cal tenir en compte que l’ús de Twitter no és per a menors de tretze anys, i que cal fer partícips els pares del treball que es farà des del centre amb les xarxes socials, ja que s’estarà utilitzant una plataforma pública per a un ús educatiu.
La difusió del treball realitzat es pot fer directament a la xarxa, en un context real, amb actuacions com ara:
• Recollida de les aportacions fetes amb el hashtag utilitzat per treballar, fent servir una de les eines a l’abast, com Storify https://storify.com/ o Tweetdeck: https://tweetdecktwitter.com
• Publicació dels continguts elaborats mitjançant un servei lliure de blogs (XTEC blocs, Wordpress, Blogger, Tumblr…).
• Elaboració d’un e-portafoli recollint les actuacions realitzades.
No oblidem tampoc el potencial creatiu de tot l’alumnat, i molt especialment en aquest cas de l’alumnat adolescent i/o jove, que pot aportar noves eines o fins i tot fer un ús nou d’eines existents.