No cal dir que en el procés de la traducció apliquem procediments heurístics
(seria impossible de produir totes i cadascuna de les possibles traduccions d’un
text), i que també apliquem estratègies de caràcter general, però sobretot estra-
tègies de caràcter específic. Pensem que per la seva funció, però sobretot per l’ob-
jecte sobre el qual s’apliquen, les estratègies de traducció es poden classificar en
dos grans tipus:
estratègies textuals i
estratègies de recerca.
5.3. Els problemes de traducció
Quan tractem la traducció com a problema que cal resoldre tenim dues
opcions: o bé considerem tot el procés de producció d’un text a partir d’un altre
com un sol problema, o bé, a efectes de l’estudi, el desglossem en subproblemes.
Normalment, per raons d’efectivitat adoptem la segona via, però llavors no par-
lem de «subproblemes» de traducció, sinó de problemes de traducció.
Atès que en la traducció operem amb textos, podem definir el marc global dels
problemes de traducció de la manera següent:
Situació de partida: un TO constituït pels seus factors intralingüístics, extra-
lingüístics i interlingüístics.
• Situació final: un TD constituït pels seus factors intralingüístics, extralin-
güístics i interlingüístics.
Les distàncies entre aquests factors originen els subproblemes o problemes con-
crets:
Recursos LO Autor Receptor Informació Gènere textual
Distància
intratextual
Recursos LO Autor Receptor Informació Gènere textual
Esquema 8. Les distàncies entre TO i TD.
Distàncies
intratextuals Distàncies extratextuals
© Editorial UOC 98 Teoria i pràctica de la traducció
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 98