Intencionalitat

Acceptabilitat

Situacionalitat

Informativitat

Intertextualitat

Coherència

Cohesió

Relació

productor-

receptor

Gènere

Codi

lingüístic

Pla pragmàtic

Pla estilístic

Pla

lexicosemàntic

i sintàctic

Esquema 7. Les propietats del text.

Finalment, tenim la propietat genèrica del text (intertextualitat) que anome-

narem propietat intertextual. En l’esquema següent il·lustrem aquestes relacions,

i també el paral·lelisme amb els conceptes tradicionals de la lingüística.

Ja hem vist en alguns exemples que les cultures, o més ben dit, les comu-

nitats comunicatives desenvolupen normes particulars per a organitzar el text.

Aquestes normes són les que adquireixen els parlants quan aprenen la llengua.

Des d’aquest punt de vista quan parlem de competència comunicativa ens refe-

rim a l’habilitat de produir i rebre textos en situacions determinades, és a dir, ens

referim a la competència textual.

Podem precisar, doncs, que la competència lingüística del traductor i de l’in-

tèrpret és una competència comunicativa o textual en dues llengües. Això vol dir

que el traductor ha de determinar el joc de factors del TO i a partir d’aquí pro-

duir el TD i adequar-lo a la nova situació. En aquesta tasca, les discrepàncies en

la manera d’organitzar el text (discrepàncies intratextuals), en les expectatives del

receptor i en la intenció del traductor (discrepàncies extratextuals) i en les con-

vencions textuals (discrepàncies intertextuals) originen els problemes que ha de

resoldre el traductor.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 94