4.2. Els factors de la textualitat

D’aquests trets es deriven unes propietats o «criteris de la textualitat», per a

emprar la terminologia de De Beaugrande i Dressler (1997). Aquestes propietats

estan íntimament relacionades, però, a més a més, aquesta relació és específica

per a cada text. Els diversos autors també difereixen en el nombre, en la termi-

nologia i en les característiques d’aquestes propietats. Com assenyala J. M. Castellà

(1992, pàg. 57 i següents) hi ha consens a considerar els factors següents com a

constitutius del text:

• La coherència, per la qual el text s’articula en unitats informatives.

• La cohesió, que és la relació que s’estableix tant entre les unitats informa-

tives com a l’interior d’aquestes unitats.

• L’adequació al context comunicatiu (productor, receptor, funció, etc.).

A continuació, us presentem una breu caracterització dels factors de la cohe-

rència i la cohesió, i també els factors mitjançant els quals De Beaugrande i

Dressler (1997) precisen el concepte d’adequació al context:

1) La cohesió és la propietat per la qual cada element del text es relaciona amb

altres elements del mateix text. En el marc de l’oració, la cohesió designa

les relacions sintàctiques. En el marc del text, la cohesió designa els recur-

sos utilitzats per a repetir, variar i enllaçar les parts del text. Aquests recur-

sos, o marcadors de la cohesió, tenen la funció de remarcar la intenció de

l’autor (intencionalitat), excloure l’ambigüitat (situacionalitat) o bé sim-

plificar el text (informativitat).

2) La coherència és la propietat per la qual hi ha una rellevància mútua

entre els conceptes d’un text. Un text és considerat com a coherent per un

receptor quan pot establir una continuïtat entre els elements verbals, els

conceptes i les seves relacions en el text, d’una banda, i entre els concep-

tes i els seus mateixos coneixements, d’una altra.

3) La informativitat és la propietat que es refereix al grau de novetat que una

informació té per a un receptor en una situació comunicacional concre-

ta. El grau d’informativitat es mesura per la relació entre la informació

coneguda i la informació desconeguda del receptor, i per l’esforç de pro-

cessament que exigeix. Així, un text amb una elevada càrrega d’informa-

ció desconeguda requereix un esforç de processament elevat, i viceversa:

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 92