D’acord amb aquest model, la competència traductora és un sistema format

per sis competències:

• La competència comunicativa

• La competència extralingüística

• La competència professional i instrumental

• La competència de transferència

• La competència estratègica

• La competència psicofisiològica

En aquest sistema, les competències estan relacionades, mantenen una posi-

ció jeràrquica i hi té un paper destacat la competència de transferència.

3. La interferència

De la mateixa manera que amb una segona llengua s’adquireixen unes habi-

litats i uns mecanismes que constitueixen el substrat necessari de la competèn-

cia traductora, també s’adquireix el mecanisme de la interferència que obstacu-

litza el processament lingüístic de la traducció.

Els errors per interferència

La interferència és un dels fenòmens més estudiats en la teoria de la traducció, i fins

i tot podem entendre els procediments que proposen les estilístiques comparades com

un intent de prevenir els errors per interferència.

U. Weinreich caracteritza la interferència com un fenomen associat al bilin-

güisme i la defineix, en la seva dimensió individual, com la desviació de les nor-

mes d’una llengua per influència d’una altra (1968, pàg. 1). Aquesta aproxima-

ció i d’altres vinculen la interferència amb la producció lingüística, no tant amb

la recepció, i per norma general assumeixen que és la llengua materna, com a

llengua dominant, la que interfereix en l’ús de les segones llengües.

En el procés de la traducció, la interferència, és a dir la desviació de les nor-

mes de l’LD per influència de la LO, és un mecanisme que afecta de manera molt

especial els traductors novells, però també els traductors experimentats, i que

presenta uns trets específics:

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 86