l’activitat 1 i del text de l’activitat 2? La diferència rau en el fet que per a enten-

dre i traduir el text de l’activitat 2 heu recorregut als vostres coneixements de la

matèria, o coneixements extralingüístics.

En aquest punt segurament heu pogut experimentar el que havíem expres-

sat com a conceptes teòrics quan, en relació amb les modalitats de la traducció,

ens referíem a la necessitat que el traductor conegui la matèria que tradueix.

Ara bé, el concepte de «coneixements extralingüístics» no es limita als conei-

xements de la matèria, sinó que abasta allò que es coneix com a «coneixement

del món» o «coneixement enciclopèdic». En aquest terme recollim el saber que

un individu té dels fenòmens que l’envolten i de les seves relacions. Els contin-

guts d’aquest «coneixement del món» varien d’un individu a un altre, i en gran

mesura estan marcats per l’experiència personal i per la cultura. Com veurem, els

coneixements culturals són especialment importants per al traductor.

Els coneixements culturals

Si pensem, per exemple, en oreneta, és evident que el mot suscita associacions ben dife-

rents a un ornitòleg i a un enginyer. Ara bé, és possible que l’enginyer sàpiga que l’o-

reneta és una au migratòria i que l’associï amb l’arribada del bon temps. També és pos-

sible que l’un i l’altre, si s’han educat en un ambient castellanoparlant, associïn

l’oreneta amb la coneguda Rima de Bécquer, «Volverán las oscuras golondrinas...»,

mentre que si s’han educat en l’àmbit de la cultura catalana puguin associar l’orene-

ta amb alguns pintors i cartellistes del noucentisme. D’altra banda, si l’enginyer s’ha

criat a ciutat és possible que no sàpiga distingir una oreneta d’un falciot, cosa que segu-

rament no li passaria si s’hagués criat a pagès...

Si tornem al coneixement de la matèria, especialment important en la traduc-

ció especialitzada (però no sols en la traducció especialitzada, com hem vist en el

capítol «Aspectes de la pràctica de la traducció» amb l’exemple El meu segle de

Günter Grass), queda la pregunta de fins a quin punt el traductor ha de ser expert

en la matèria.

Il·lustra aquest punt la intervenció d’Enrique Alcaraz, quan afirmava:

«Recuerdo que en el curso de uno de los seminarios uno de los traductores me pregun-

tó:

‘‘En su opinión, ¿el traductor de inglés jurídico debe ser un jurista especializado en tra-

ducción o un traductor con suficiente base jurídica?’’. Él era jurista, yo no soy juris-

ta, y también sabía yo que la mitad de los participantes en el seminario eran especia-

listas de formación básica en traducción, y la otra de especialistas de formación básica

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 82