© Editorial UOC 78 Teoria i pràctica de la traducció
hem ocupat del procés de la traducció, i en aquest apartat ens ocuparem de la com-
petència traductora.
El concepte de competència traductora ha estat introduït en la teoria de la tra-
ducció per analogia amb el concepte de competència lingüística. És sabut que N.
Chomsky (1970) defineix la competència lingüística com el coneixement que el
parlant-oient té de la seva llengua, i que contraposa aquesta noció a la d’actua-
ció, és a dir, a l’ús del llenguatge en situacions reals. Al seu torn, la competència
traductora es pot definir com els coneixements necessaris per a poder dur a terme
el procés de la traducció. Atès que, com hem vist, el procés de la traducció com-
prèn nombroses operacions mentals, en la teoria de la traducció, més que la defi-
nició pròpiament del concepte, interessa determinar els components d’aquest
coneixement. D’aquesta manera, s’arriba a diversos models componencials de
la competència traductora, és a dir, models que entenen aquesta competència com
a constituïda per subcompetències.
La competència comunicativa
El paral·lelisme entre competència lingüística i competència traductora no acaba aquí,
atès que nombrosos autors s’han ocupat de definir els components de la competèn-
cia lingüística. Així, ultra les habilitats de recepció i producció, alguns autors, sobre-
tot del camp de la didàctica de llengües estrangeres, prefereixen parlar de competèn-
cia comunicativa.
2.1. Les competències bàsiques: lingüística, extralingüística
i estratègica
En general hi ha el consens de tenir en compte tres bases de coneixements o
competències essencials que interactuen per a dur a terme els processos mentals
principals que implica la traducció:
• competència lingüística,
• competència extralingüística,
• competència metodològica.
A partir d’un exemple concret (que denominarem Activitat 1) estudiarem aquesta
interacció.
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 78