© Editorial UOC 76 Teoria i pràctica de la traducció
veure, aquest és un aspecte essencial si tenim en compte que en la traduc-
ció entren en contacte cultures diferents, que assignen valors diferents als
objectes. Com veurem en l’apartat 3, la doble memòria bilingüe ajuda a
evitar les interferències lingüístiques i conceptuals que donen lloc a errors
de traducció.
1.4. L’alternança lingüística en el bilingüe i en el traductor
S’entén per alternança lingüística l’ús alternatiu de dos codis lingüístics en una
proposició o en el curs d’una conversa.
A tall d’exemple transcrivim uns passatges d’una carta dirigida al director d’un diari
barceloní, i que es titulava «¿«Seny» dónde estás?»:
«[...]¿Qué queda de nuestras idílicas playas?, ¿qué queda de nuestro verde y frondo-
so Vallès, que como decía el famoso poeta vallesano «com el Vallès no hi ha res»? [...]
Resulta un tanto paradójico que la Generalitat, que siempre hemos respetado como
«cap i casal» velador de nuestra identidad, no vete a los especuladores que entre una
y otra cosa acabarán destruyéndonosla [...].»
Considereu també aquest exemple extret de l’article d’un col·laborador del diari
Avui:
«[...] A la casa de Gran Hermano, quan els ànims s’escalfen i s’ensuma la tensió, o quan
els concursants senten de lluny els insults que els envien els excursionistes de la Sierra,
una mà oculta punxa música heavy, per facilitar la descàrrega d’adrenalina, o alguna
cançó dedicada a calmar els alterats ànims que provoca una tancada d’aquesta mag-
nitud. Pels altaveus de la casa han sonat boleros, la banda sonora d’El rei lleó [...] i can-
çons dures de Metallica, que acompanyen amb senzilles coreografies abans de treu-
re’s les lleganyes. Però al marge d’aquest juke-box eventual, [...].
J. M. Hernández Ripoll (2000, 31 de maig). «No serem moguts».
Avui (pàg. 20; negretes i cursives de l’autor).
Molts autors interpreten l’alternança lingüística com un símptoma negatiu que,
igual que la interferència, seria un senyal que indicaria que el parlant no és capaç
de separar els seus codis lingüístics, o que no té prou domini d’una de les llen-
gües i necessita recórrer a l’altra.
Altres autors diferencien la interferència i l’alternança lingüística pels meca-
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 76