1.3. La memòria bilingüe i els tipus de traductor

La segona qüestió que ens interessa quan pensem en els mecanismes lin güís-

tics que són a la base de la traducció és l’estructura de la memòria del bilingüe.

En termes elementals podem dir que la memòria lingüística consisteix bàsicament

en l’associació entre un element verbal, per exemple «núvol, escriure, vatua», i

un concepte o imatge mental. Així, quan escoltem o llegim un mot activem la

imatge mental corresponent (procés ascendent), mentre que quan parlem o escri-

vim és la idea d’allò que volem expressar la que ens porta a activar el mot cor-

responent (procés descendent). Ara bé, què passa quan el parlant té emmagatze-

mades a la seva memòria més d’una llengua? La pregunta bàsica que es formulen

els experts és si els bilingües tenen memòries independents per a cadascuna de

les llengües o si les seves memòries són interdependents. Weinreich (1968) va pos-

tular l’existència de tres tipus de bilingües segons la relació entre els sistemes

conceptuals i els codis lingüístics:

• El bilingüe «compost» és el que té una sola imatge mental per als signes ver-

bals d’ambdues llengües.

• El bilingüe «coordinat» és el que associa els elements verbals de cadascu-

na de les llengües amb sistemes d’imatges mentals diferents.

• El bilingüe «subordinat» és el que associa un element verbal d’una llengua

amb un element verbal d’una altra, i aquest, al seu torn, amb una imatge

mental.

D’aquests tres tipus, se sol considerar que el bilingüe «ideal» és el compost,

ja que té els seus dos sistemes lingüístics perfectament integrats mitjançant un

únic sistema conceptual.

Els tres tipus de bilingüe es poden representar esquemàticament de la mane-

ra següent:

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 72