1.2. Les habilitats del bilingüe i del traductor
Si seguim la definició de Bloomfield que hem comentat en l’apartat anterior,
s’associa el concepte de bilingüe amb la persona que és capaç d’expressar-se en
dues llengües; és a dir, el concepte de bilingüe va lligat a l’ús actiu o productiu
d’ambdues llengües, i implica que el domini productiu segueix al desenvolupa-
ment de les habilitats receptives.
Ara bé, a l’hora de determinar el domini de les habilitats lingüístiques que es
requereix del traductor, fóra una simplificació dir que ha de tenir un bon domi-
ni de totes les habilitats. En el cas del traductor o de l’intèrpret és especialment
evident que podem aplicar el principi de complementarietat i que podem dir
que cal una «especialització» de les habilitats lingüístiques segons tres factors:
• la direcció de la traducció (directa o inversa),
• la seva modalitat (oral o escrita),
• la combinació lingüística específica (llengües A, B o C).
A la taula següent podem veure les habilitats lingüístiques que han de domi-
nar el traductor i l’intèrpret segons aquestes variables:
D’altra banda, com veurem en els apartats 4, 5 i 6, aquestes habilitats s’han
de manifestar com a habilitats comunicatives en la recepció i producció de tex-
tos.
Taula I. L’especialització de les habilitats lingüístiques
Traducció directe LB, LC LA
Traducció inversa LA LB
Interpretació directe LB, LC LA
Interpretació inversa LA LB
Recepció Producció Recepció Producció
oral oral escrita escrita
© Editorial UOC 71 La competència del traductor
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 71