com a procés de resolució de problemes del text i dificultats del traductor, el

debat se centra en la naturalesa i tipologia dels problemes i en els procediments

de resolució.

Si partim de l’evidència que quan aprenem una segona llengua també apre-

nem a «traduir», en aquest capítol estudiarem en primer lloc fins a quin punt la

condició de bilingüe, necessària per a la traducció, és suficient per a assegurar una

competència traductora experta, i també tractarem de delimitar una i altra com-

petències. D’altra banda, l’experiència que tots hem fet de males traduccions ens

portarà a plantejar-nos si amb la competència bilingüe no s’adquireixen també

certs mecanismes que obstaculitzen el procés de la traducció, i quins serien aquests

mecanismes.

A continuació, estudiarem els factors o components de la competència traduc-

tora i els considerarem com els coneixements que ha d’aplicar el traductor en les

diferents fases del procés de la traducció.

Finalment, estudiarem la naturalesa dels problemes de la traducció i l’aplica-

ció de procediments per a la seva resolució.

1. Competència bilingüe i competència traductora

Ningú no posaria en dubte que el coneixement de dues llengües, la compe-

tència bilingüe, constitueix el substrat necessari de la competència traductora. Ara

bé, les dificultats que experimenta un traductor novell ens fan pensar que aques-

ta competència no és una condició suficient. D’altra banda, les males traduc-

cions que trobem a la vida diària, fetes per «bilingües», ens fan pensar que algu-

nes de les dificultats que experimenta el traductor novell (i no tan novell)

procedeixen precisament de certs mecanismes adquirits amb la segona llengua.

A continuació, procurarem de delimitar el perfil psicolingüístic del bilingüe i

esbrinar quins dels seus mecanismes potencien el procés traductor i quins l’obs-

taculitzen.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 68