Segons aquest model, la producció d’un text s’inicia amb la formulació d’un
objectiu, que dóna lloc a la formulació d’idees clau (processament pragmàtic), a
la qual segueixen la formulació de proposicions (processament semàntic), la
selecció lexicosintàctica (processament lèxic i semàntic) i per últim l’articulació
gràfica o fonològica (processament visual o auditiu). El procés de la recepció seria
l’invers: s’iniciaria amb la descodificació gràfica o fonològica, i seguirien l’anàli-
si lexicosintàctica, la interpretació semàntica, i la interpretació pragmàtica que
conduiria a determinar els objectius i plans de l’interlocutor.
En aquest marc, la traducció s’entén com un procés mental recursiu en el
qual és fonamental el processament textual. Ara bé, aquest processament presen-
ta trets específics:
1) El procés de recepció és sempre previ al procés de producció.
2) Entre ambdós processos hi ha una operació de canvi de codi lingüístic.
3) El procés de recepció integra la previsió de la traducció i la identificació de
problemes.
4) El procés de producció integra un procés de resolució de problemes.
5) Entre ambdós processos hi ha la formulació de l’objectiu específic de la tra-
ducció.
© Editorial UOC 64 Teoria i pràctica de la traducció
Processament
pràgmatic Objectius i plans
Idees clau
Proposicions
Objectius
Text
Interpretació
pragmàtica
Processament
semàntic
Interpretació
semàntica
Selecció
lèxic/sintaxi
Anàlisi
lèxic/sintaxi
Articulació
gràfica/
fonológica
Descodificació
gràfica/
fonológica
Producció Producció
Esquema 8. Processament del lenguatge natural.
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 64