Sobre aquest esquema l’autor explica les operacions mentals que du a terme el traduc-
tor amb les paraules següents:
«[...] en primer lloc, el traductor analitza el missatge de la llengua d’origen i el redueix
a les seves estructures formals més simples i més clares, el transfereix en aquest nivell
i a continuació el restructura en el llenguatge del receptor més apropiat per al públic
al qual vol arribar.»
E.A. Nida, 1964; trad. d’M. Presas, pàg. 484 (cursives nostres).
Més endavant la teoria de la traducció assumeix aportacions de la psicolin-
güística, com ara models del processament del llenguatge natural, i de la psico-
logia cognitiva, com ara els conceptes d’expert i d’estratègies de resolució de pro-
blemes, que veurem en el capítol «La competència del traductor» en parlar de la
competència traductora. Pel que fa als models del processament del llenguatge
natural, hi ha coincidència a considerar-lo com un procés simètric en el qual
concretem una representació mental (producció del discurs), o bé abstraiem una
representació mental a partir d’unes dades concretes (recepció del discurs), com
es representa en l’esquema següent (adaptat de Belinchón i altres, 1994):
© Editorial UOC 63 Introducció
Text
Transferència
Anàlisi
Restructuració
Llengua d’origen
Traducció
Llengua de destinació
Esquema 7. El procés lingüístic de la traducció.
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 63