Vinay i Darblenet proposen set tècniques o procediments que agrupen en dues cate-

gories:

1) Traducció literal:

a) Manlleu: adopció d’un mot de la llengua d’origen perquè no existeix el concep-

te en la cultura terminal o bé per a destacar el caràcter exòtic: meninos da rua (port.),

ostpolitik (al.). Amb el temps es pot donar una adaptació ortogràfica: futbol,

xampú.

b) Calc: substitució dels termes d’una locució de la llengua d’origen per termes de

la llengua de destinació: skyscraper (angl.) / gratacels, science fiction (angl.) / cièn-

cia ficció.

c) Traducció paraula per paraula: adopció dels patrons sintàctics de la llengua d’o-

rigen, amb les adaptacions normatives imprescindibles: los alumnos cuyos traba-

jos... (cast.) / els alumnes els treballs dels quals…

2) Traducció obliqua:

a) Transposició: canvi de categoria gramatical en la distribució de la càrrega semàn-

tica: fastidiar / fer la guitza, apoyar (cast.) / donar suport.

b) Modulació: canvi de la base conceptual (canvi de símbol, abstracte per concret,

general per particular, part pel tot, etc.): sauce llorón (cast.) / desmai, deshollina-

dor (cast.) / escuraxemeneies.

c) Equivalència: utilització de l’expressió adient en la situació concreta (refranys,

expressions estereotipades): más vale cabeza de ratón que cola de león (cast.) / més

val cap d’arangada que cua de lluç, tome asiento / segui.

d) Adaptació: compensació de diferències socioculturals amb una equivalència esta-

blerta: baccalauréat (fr.) / Abitur (al.) / batxillerat.

La recopilació d’aquests procediments tècnics ha estat fortament criticada

per tal com es fixa únicament en solucions ja consagrades per l’ús, i prescindeix

del context en el qual els hauria d’aplicar el traductor. En el capítol «La compe-

tència del traductor» veurem que, malgrat tot, aquests són, en efecte, i entre

altres, els procediments que apliquem en la traducció, tot adaptant-los als reque-

riments del context.

4.2. La traducció com a comunicació bilingüe

Tot i el domini de la idea que traduir és una operació d’intercanvi lingüístic

centrada en el TO i el TD, al seu costat ha subsistit la idea que traduir és, també,

fer el TD entenedor per al seu lector, i que el traductor té una funció de frontis-

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 58