la vaig anomenar la bella infidel, que era el nom que de jove havia donat a una de les

meves amants. Trad. d’M. Presas]

Si bé el fenomen es considera centrat a França, podem dir que s’estén a tota

Europa, entre altres factors per la funció de model de la cultura francesa en aquell

moment. Les «belles infidels» són traduccions en les quals els textos d’origen

són adaptats completament a les normes classicistes del «bon gust», és a dir, al

cànon estètic de l’època, i s’eliminen les particularitats de l’original.

Sobre les «belles infidels»

Tot i que les «belles infidels» pot ser considerada la tendència dominant, hi ha també

traductors, per exemple a Anglaterra i Alemanya, que s’esforcen a respectar els trets

particulars de l’original.

Molt lluny d’Europa, a la Xina, es produeix en aquesta època una important

tasca traductora lligada, una vegada més, a l’expansió religiosa. Els que la duen

a terme aquest cop són els jesuïtes, encarregats de difondre la fe catòlica a la

Xina. Impulsats per la idea que la millor manera d’assolir el seu objectiu era gua-

nyar-se les capes il·lustrades, els jesuïtes van emprendre la traducció d’obres cien-

tífiques europees al xinès. Aquesta tasca dels missioners s’inicia el 1583 impul-

sada per Matteo Ricci (1552-1610) i continua fins a la darreria del segle XVII. Per

regla general aquestes traduccions eren fruit de la col·laboració entre missioners

i lletrats xinesos, i cobrien camps científics com les matemàtiques, l’astronomia,

la geografia, la física, a més de les obres religioses. Un altre aspecte destacable de

la tasca d’aquests missioners és que van fer realment de pont entre Orient i

Occident pel fet que van traduir obres cabdals de la cultura xinesa al llatí.

3.5. La traducció al segle XIX i primera meitat del segle XX

Al segle XIX Alemanya reemplaça França com a centre d’irradiació cultural.

L’ideal classicista dóna pas a l’ideal romàntic, que en el camp de la traducció

aspirava a posar a l’abast del lector alemany les obres cabdals de la literatura uni-

versal. La traducció experimenta una revalorització en ser considerada una tasca

de creació paral·lela a la de la creació de l’obra literària.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 53