duccions que no pas un centre de formació de traductors. Entre els trets caracte-

rístics de l’Escola de Bagdad cal assenyalar que els traductors eren especialistes del

camp de la ciència que traduïen (astronomia, medicina o matemàtiques, per

exemple); que l’ofici de traductor, que gaudia d’un elevat reconeixement social,

es transmetia de pares a fills, sobretot entre la comunitat cristiana, que, a més de

l’àrab coneixia el grec i el siríac, que eren les llengües originals dels textos que tra-

duïen.

Un segle més tard, els coneixements de la Grècia antiga preservats pels tra-

ductors àrabs arribaran a Europa per mitjà dels centres de traducció del sud

d’Itàlia, però sobretot per mitjà de l’anomenada Escola de Toledo. Com en el cas

de l’Escola de Bagdad, l’Escola de Toledo era un centre de producció de traduc-

cions i no un centre de formació de traductors, i la seva tasca s’estén des del segle

X fins al segle XIII. Sobretot a partir del segle XII la tasca de traducció de l’àrab

al llatí i a l’hebreu es fa més rigorosa, i coneixem el nom de molts traductors, alguns

castellans, però també anglesos, italians, un flamenc i un dàlmata, a més de jueus

i àrabs. Aquests traductors treballaven normalment en parelles: un traductor feia

la versió de l’àrab al castellà i un altre del castellà al llatí. Els treballs d’aquests tra-

ductors se centren en les ciències: matemàtiques, medicina, filosofia, astronomia

i ciències ocultes. Però és sobretot al segle XIII quan Alfons X el Savi reuneix per

primera vegada un equip de traductors i estableix un programa de traduccions que

revisava ell mateix, sobretot obres d’astronomia i astrologia. Amb tot, el fet més

destacable és que les traduccions ja no es fan al llatí sinó a la llengua vernacla,

el castellà.

3.3. La traducció al Renaixement

Amb el Renaixement s’inicia una de les èpoques de major activitat traducto-

ra a Europa, una activitat propiciada, entre altres, pels factors següents:

• La caiguda de l’imperi de Bizanci, que va fer emigrar cap a Occident els

intel·lectuals grecs.

• La difusió de l’humanisme i el redescobriment de l’antiguitat clàssica.

• La invenció de la impremta.

• El desenvolupament de les literatures nacionals i el desplaçament del llatí

a favor de les llengües vernacles.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 51