al seu torn, ja era una traducció de l’hebreu. La versió grega, o dels Setanta, res-

ponia a la necessitat de la comunitat jueva d’Alexandria, la llengua de la qual no

era l’arameu sinó el grec. Amb aquesta traducció s’instaura una de les idees més

persistents de les que han envoltat la traducció i més específicament la traduc-

ció de la Bíblia: per a evitar la subjectivitat en la interpretació de la paraula de Déu

cal traduir paraula per paraula i preservar l’ordre dels mots.

Pel que fa als vint-i-set llibres del Nou Testament de la tradició cristiana, ja

havien estat redactats originalment en grec. La traducció al llatí del Nou Testament,

i posteriorment de l’Antic Testament, és la gran tasca de sant Jeroni (ca. 331 ca.

420 dC). La seva obra, la Vulgata, ha estat durant segles l’única versió de la Bíblia

acceptada per l’Església catòlica.

Evangelitzadors i alfabetitzadors

En alguns casos, la tasca de traducció va acompanyada de la creació d’un alfabet que

permeti de representar tots els sons de la llengua a la qual es tradueix. Són represen-

tatius en aquest àmbit el bisbe Wulfila (311-384), traductor dels Evangelis a la llengua

dels gots i creador de l’alfabet gòtic, o els bisbes Ciril (827-869) i Metodi, evangelitza-

dors de pobles eslaus i creadors de l’alfabet anomenat precisament ciríl·lic.

3.2. La traducció a l’edat mitjana

Al començament de l’edat mitjana el volum de traduccions és baix a causa de

la inestabilitat política i social, i al fet que la vida cultural o intel·lectual queda

pràcticament restringida als monestirs. Però la raó més important és segurament

la pervivència del llatí com a llengua de cultura, que fa la traducció innecessària

per a les elits intel·lectuals. No és estrany, doncs, que durant els primers segles de

l’edat mitjana, a Europa, les empreses de traducció es concentrin en la versió a

llengües vulgars de textos religiosos per a l’evangelització.

En aquesta època, a Orient, destaca l’anomenada Escola de Bagdad, vincula-

da a la biblioteca d’aquesta ciutat, que va assolir la seva màxima esplendor en el

segle IX, i que va a dur a terme una importantíssima tasca de traducció de tex-

tos filosòfics i científics del grec a l’àrab. La principal figura d’aquesta escola és

Hunayn ibn Ishaq (809-875), lingüista, traductor, metge i filòsof. Tot i la deno-

minació d’escola, la Biblioteca de Bagdad era més un centre de producció de tra-

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 50