va arribar fins a Israel, de manera que podem trobar ressonàncies del poema

sumeri Enki i Ninhursag al Gènesi.

A partir d’aquest primer exemple podem seguir en la història de la traducció

el seu paper de transmissió cultural. És per la via de la traducció que el llegat cul-

tural grec passa a formar part de la cultura romana. Des que cap al 240 aC Livi

Andrònic compon la versió llatina de l’Odissea, es desenvolupa a Roma una

important activitat traductora que duen a terme els autors romans més impor-

tants: Terenci, Ciceró, Horaci, Virgili o Quintilià. Com assenyala M. Ballard (1995),

podem pensar que la tasca d’aquests traductors estava inspirada per una doble moti-

vació: posar a l’abast dels lectors llatins les obres cabdals de la literatura grega, que

consideraven «superior», però també adquirir prestigi als ulls dels seus contem-

poranis.

Aproximadament a la mateixa època comença a la Xina la traducció dels tex-

tos sagrats budistes del sànscrit al xinès. Per a dur a terme aquesta tasca es cons-

tituïen allò que avui anomenaríem «tallers de traducció». En aquests tallers un

monjo budista de prestigi, el «traductor en cap», explicava el significat del text

en la seva llengua. Per sota d’ell, els «intèrprets» traduïen oralment les explica-

cions del traductor al xinès; aquestes traduccions orals eren anotades per mon-

jos xinesos. Per últim, l’»escrivent» era l’encarregat de fer la versió final del text,

consultant no sols les seves notes sinó també les dels altres membres del taller.

Aquest procediment reflecteix la importància que es concedia a la recta interpre-

tació dels textos sagrats, una preocupació que es repeteix en totes les empreses

de traducció de textos canònics religiosos, com veurem en parlar de les traduc-

cions de la Bíblia o de l’Alcorà.

El Pentateuc

Segons Filó d’Alexandria, el faraó Ptolomeu II Filadelf (285-247 aC) va encarregar la

traducció dels cinc primers llibres de la Bíblia, el Pentateuc de la tradició cristiana, a

setanta-dos savis jueus «d’edat venerable i plens de virtut» que havien de treballar

aïllats. Al cap de setanta-dos dies aquests savis van lliurar setanta-dues versions idèn-

tiques, la qual cosa provava que treballaven sota la inspiració de Déu. Actualment, els

historiadors consideren que aquest text dels Setanta seria una compilació de

diverses traduccions anteriors.

Si la traducció de textos budistes és cabdal per a la cultura xinesa, la traduc-

ció de la Bíblia marca la cultura occidental. La primera traducció de la Bíblia de

la qual tenim notícia documental es va fer al grec a partir del text arameu que,

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 49