lic, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès,

txec i suec.

3. La traducció en el curs de la història

Si per a escriure la història de la interpretació hem de recórrer sobretot a refe-

rències i judicis dels seus «usuaris» perquè tenim relativament pocs testimonis dels

mateixos intèrprets, per a escriure la història de la traducció tenim les obres tra-

duïdes, però sobretot tenim un enorme volum d’escrits dels mateixos traductors

que han reflexionat sobre la seva tasca, i també judicis crítics sobre les traduccions.

3.1. La traducció a l’antiguitat

Els egipcis, com més tard els grecs, menyspreaven els altres pobles, que con-

sideraven «bàrbars». Per tant, no és estrany que no trobem referències a la traduc-

ció escrita a Egipte.

La pedra de Rosetta

La manca de traduccions d’obres literàries no ens ha de fer pensar que a l’antic Egipte

no es traduïen textos. Recordem que la famosa pedra de Rosetta (segle II aC), que va

proporcionar a F. Champollion les primeres pistes per a desxifrar l’escriptura jeroglífi-

ca, conté un text en grec amb la seva traducció a l’egipci (en dos sistemes d’escriptu-

ra: demòtica i jeroglífica). La pedra de Rosetta es refereix als fets del faraó Ptolomeu V.

Per a trobar les primeres traduccions escrites hem d’anar a Mesopotàmia. En

aquesta regió, la civilització sumèria havia desenvolupat el sistema d’escriptura

cuneïforme, una burocràcia d’escribes, i, fins i tot, un sistema pedagògic d’ense-

nyament de l’escriptura, que consistia fonamentalment en llistes de vocabulari

ordenades per camps semàntics o lèxics. Així no és estrany que, quan a finals del

mil·lenni III aC els sumeris van ser conquerits pels acadians, els mestres sumeris

elaboressin els primers diccionaris bilingües dels quals tenim constància. D’altra

banda, sembla que per la via de la traducció la influència de la cultura sumèria

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 48