2.3. La interpretació als segles XX i XXI

En el segle XX la interpretació té dos grans moments històrics en les dues guer-

res mundials. Els intèrprets fan d’enllaç entre els membres d’un i altre bàndol durant

ambdues guerres, i tenen també un paper molt destacat en les negociacions pos-

teriors. Un factor decisiu per a la història de la interpretació és el fet que en les

negociacions del tractat de Versalles de 1919, que van seguir a la Primera Guerra

Mundial, per primera vegada deixa d’utilitzar-se el francès i es recorre a l’anglès.

Però potser l’aspecte més destacable és l’evolució mateixa de la professió en

el segle XX, amb la implantació de la tecnologia i la generalització de la interpre-

tació simultània. Abans de l’aparició de l’equipament necessari per a la interpre-

tació simultània, la modalitat que es practicava necessàriament era la interpreta-

ció consecutiva, sense presa de notes normalment, i la longitud dels segments que

s’interpretaven variava segons la memòria i l’habilitat de l’intèrpret, però també

segons l’orador i les exigències dels interlocutors. Així, per exemple, era freqüent

que en el cas de discussions de tractats s’exigís una interpretació frase per frase.

La primera instal·lació per a la interpretació simultània va ser creada per IBM per

a la Societat de Nacions, i va ser utilitzada per primera vegada a Ginebra l’any 1927

amb motiu d’una conferència internacional sobre el treball. La decadència de la

Societat de Nacions en els anys precedents a la Segona Guerra Mundial, però

també la complexitat i l’escassa eficàcia d’aquelles primeres instal·lacions, va

comportar que la interpretació simultània caigués en desús. És amb motiu dels

processos de Nuremberg (novembre de 1945 a octubre de 1946), que s’havien de

desenvolupar en quatre llengües, anglès, francès, rus i alemany, que per prime-

ra vegada es crea un vertader equip d’intèrprets i s’estableix un sistema de treball.

Actualment, la tasca dels organismes internacionals com l’ONU, l’OTAN o les

diverses institucions de la Unió Europea és impensable sense la participació dels

intèrprets simultanis, i el mateix podem dir dels congressos científics internacio-

nals.

Les llengües oficials de l’ONU i la UE

Les llengües oficials de l’ONU i els seus organismes, com ara la FAO, l’OMS o la UNES-

CO, són: anglès, àrab, espanyol, francès, rus i xinès. Les llengües oficials de les insti-

tucions de la UE (Parlament, Comissió, Tribunal de Justícia i Tribunal de Comptes) són:

alemany, anglès, búlgar, danès, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finès, francès, gaè-

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 47