
© Editorial UOC 44 Teoria i pràctica de la traducció
• Si l’ús de determinats patrons sintàctics en els textos traduïts està en cor-
relació amb la llengua de la qual han estat traduïts.
• Si la riquesa lèxica dels textos originals és superior o inferior a la dels tex-
tos traduïts.
Els corpus comparables
Per a aquest tipus d’estudis es fan servir el que s’ha anomenat corpus comparables, és
a dir, corpus de textos originals i de textos traduïts, per a diferenciar-los dels corpus
paral·lels. Per a analitzar-los s’apliquen igualment programes de concordances.
1.3. Els estudis aplicats
Aquesta mena d’estudis tenen com a finalitat no sols servir de «corretja de trans-
missió» de la teoria, amb una funció purament subordinada, sinó també propor-
cionar dades i plantejar problemes als estudis teòrics. Els principals àmbits dels
estudis aplicats són els següents:
• La didàctica de la traducció (continguts i progressió de la matèria en els cen-
tres dedicats a la formació de traductors, mètodes d’ensenyament, sistemes
d’avaluació, etc.)
• La producció d’eines per al traductor (diccionaris, programes de traducció
assistida per ordinador, programes de traducció automàtica, etc.).
• La crítica de traduccions.
D’aquesta breu presentació dels objectes de la teoria de la traducció es desprèn
que aquesta disciplina abasta un ventall molt ampli de temes i que aplica mèto-
des i conceptes de ciències molt diverses.
En aquest capítol ens concentrarem en les aportacions de dos d’aquests àmbits
d’estudi: els principis generals de la traducció i la història de la traducció. En pri-
mer lloc, ens ocuparem del paper de la interpretació i de la traducció en la his-
tòria mitjançant algunes fites, i a continuació ens ocuparem de les principals
línies teòriques de la traducció.
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 44