• Si l’ús de determinats patrons sintàctics en els textos traduïts està en cor-

relació amb la llengua de la qual han estat traduïts.

• Si la riquesa lèxica dels textos originals és superior o inferior a la dels tex-

tos traduïts.

Els corpus comparables

Per a aquest tipus d’estudis es fan servir el que s’ha anomenat corpus comparables, és

a dir, corpus de textos originals i de textos traduïts, per a diferenciar-los dels corpus

paral·lels. Per a analitzar-los s’apliquen igualment programes de concordances.

1.3. Els estudis aplicats

Aquesta mena d’estudis tenen com a finalitat no sols servir de «corretja de trans-

missió» de la teoria, amb una funció purament subordinada, sinó també propor-

cionar dades i plantejar problemes als estudis teòrics. Els principals àmbits dels

estudis aplicats són els següents:

• La didàctica de la traducció (continguts i progressió de la matèria en els cen-

tres dedicats a la formació de traductors, mètodes d’ensenyament, sistemes

d’avaluació, etc.)

• La producció d’eines per al traductor (diccionaris, programes de traducció

assistida per ordinador, programes de traducció automàtica, etc.).

• La crítica de traduccions.

D’aquesta breu presentació dels objectes de la teoria de la traducció es desprèn

que aquesta disciplina abasta un ventall molt ampli de temes i que aplica mèto-

des i conceptes de ciències molt diverses.

En aquest capítol ens concentrarem en les aportacions de dos d’aquests àmbits

d’estudi: els principis generals de la traducció i la història de la traducció. En pri-

mer lloc, ens ocuparem del paper de la interpretació i de la traducció en la his-

tòria mitjançant algunes fites, i a continuació ens ocuparem de les principals

línies teòriques de la traducció.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 44